Marcel Planellas
Professor de Direcció General i Estratègia a ESADE Business School
“A l’empresa li calen eines de reflexió, planificació i gestió de la innovació”
Tothom pot innovar, i en qualsevol aspecte del negoci, sense arribar a ser radical
Marcel Planellas és professor del departament de direcció general i estratègia d’Esade Business School, i fundador de l’Esade Entrepreneurship Institute i del Grup d’Investigació en Iniciativa Empresarial (GRIE). L’últim llibre publicat el dedica a explicar com auditar el sistema innovador de l’empresa fent un repàs al cas d’El Bulli, un restaurant que ha revolucionat l’alta gastronomia a través de la innovació i que ha creat escola.
Sempre que crees alguna cosa nova estàs innovant?
Hi ha una gran confusió amb els conceptes creativitat i innovació. Tenim molta gent creativa, però que després no troben mercat per a les seves creacions. Només aquelles que satisfan una necessitat arriben al mercat. Això és la innovació. La innovació per la innovació no té sentit, ni tampoc la creativitat per la creativitat. Tant l’una com l’altra han d’encaixar en el mercat.
Per tant, no només innoves quan fas alguna cosa radical?
Aquest és un altre tòpic. Innovar és fer una cosa radical però no només. Hi ha molts nivells d’innovació, i per saber on situar-nos hem d’analitzar en quin lloc estem però també com es comporta el sector a què pertanyem o volem pertànyer. Les empreses, en funció dels seus recursos i depenent del nivell en què es trobin, es poden plantejar uns objectius o uns altres d’innovació, tenint en compte també els factors externs.
Per tant, cal fer una auditoria prèvia per saber on som i cap a on ens dirigim?
Sovint, el dia a dia no deixa pensar en projectes de futur, però també cal aixecar el cap. El llibre és una guia per auditar el sistema innovador que té cada empresa, aporta unes eines per analitzar-la i gestionar-la. Quan es parla d’auditoria financera, els empresaris tenen moltes eines per fer-la. En canvi, per analitzar la innovació no n’hi ha. I tan necessària és una cosa com l’altra.
Quina seria la situació òptima perquè una empresa entrés en el procés d’innovació amb les màximes garanties?
La direcció general de la companyia hauria de tenir clares les línies de la innovació i els recursos que requereix. A més, s’han de tenir en compte altres paràmetres, com el temps, les persones i la dedicació i els factors externs. Però queda clar que en el procés d’innovació hi han d’estar implicades totes les baules de l’empresa.
Que el conjunt de l’empresa camini en la mateixa direcció, però també els recursos econòmics que implica?
S’ha de trobar un equilibri entre l’etapa d’innovació que es vol abordar i els recursos econòmics que s’hi poden dedicar. També la cultura de l’empresa és important perquè amb la innovació no s’ha de mirar a curt termini. Se li ha de donar temps i fer-ne un seguiment.
És tan necessari plantejar-se la innovació com la digitalització?
Si es retarda la transformació digital, també es retarda la innovació, i es posa en perill el futur de l’empresa.
Tothom pot innovar?
Absolutament tothom. I es pot fer en qualsevol aspecte: digitalització, nous productes o serveis, en l’organització i fins i tot portant una idea que ja existeix en altres llocs, però no aquí. La innovació no és només recerca o disrupció. Ho és tot, és un nou concepte d’organització i producció.
Per innovar en la línia correcta, també s’ha de conèixer el mercat on et mous?
Has de conèixer el mercat i estar molt al dia de tot el que succeeix. I t’hi has d’adaptar amb rapidesa.
Per què va decidir basar-se en la història d’El Bulli per fer una guia per auditar el sistema innovador de l’empresa?
Perquè es tracta d’una petita empresa familiar catalana, ubicada en una petita cala, que ha aconseguit ser reconeguda mundialment i transformar el sector gràcies a la innovació.
Ens explica alguns exemples no culinaris de com El Bulli va gestionar la innovació disruptiva?
Doncs, per exemple, en un moment en què l’alta gastronomia estava molt dominada pels francesos, tancats en ells mateixos, El Bulli va decidir publicar les seves receptes, divulgar el seu coneixement. Això va trencar motlles al seu moment. Després van obrir un taller a Barcelona, on creaven la nova carta de la temporada. Això significa una inversió en un equip dedicat durant sis mesos a la creativitat i sis mesos més a la producció, introduint les novetats en el menú fins a canviar la totalitat de la carta. Va ser una aposta arriscada i sostinguda en el temps.
Per prendre aquesta decisió s’han de tenir recursos...
Per fer-ho sostenible van obrir tres línies de negoci. D’una banda, feien cursos de tres dies a El Bulli, van crear una divisió de càtering i feien de creatius en empreses que els requerien. D’aquesta manera, aconseguien els ingressos per tirar endavant la innovació.
Al final de cada capítol proposa una sèrie de preguntes perquè les respongui el lector i l’ajudi en l’anàlisi del seu propi procés d’innovació. A més, dona la possibilitat de fer el qüestionari més ampli en línia i posar en marxa el procés innovador. És una clara proposta per fer el pas endavant?
La intenció del llibre és servir de guia per auditar el sistema innovador, per planificar i fer una reflexió pràctica.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.