Enmig dels rumors insistents d’una invasió imminent d’Ucraïna, la maquinària diplomàtica continua activada. En la vigília de la visita que efectuarà avui a Moscou, el canceller alemany, Olaf Scholz, va explicar ahir que espera de Rússia “passos clars” cap a una desescalada de les tensions al voltant d’Ucraïna i va instar el Kremlin a aprofitar els canals de diàleg que proposa Occident.

Des de Moscou, el ministre rus d’Afers Estrangers, Serguei Lavrov, afirmava que la via diplomàtica “no està exhaurida” i que Rússia continuarà dialogant amb els EUA i els seus aliats. En paral·lel, el canceller Scholz assegurava a Kíev al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que el govern de Berlín és “estretament al costat d’Ucraïna”. “L’activitat militar [russa] a la frontera ucraïnesa no té cap justificació”, va subratllar. La sobirania i la integritat territorial ucraïneses “no són negociables per a Alemanya”.

Si Rússia viola aquest últim principi, Alemanya “sabrà què ha de fer”, va assegurar Scholz, que va explicar que tornarà a advertir avui Putin de “les conseqüències polítiques, econòmiques i geoestratègiques” que tindria per a Rússia una agressió.

L’OTAN i els EUA ja han enviat les seves respostes a les demandes de garanties de seguretat exigides per Moscou i ara són els aliats els que esperen una resposta, va recordar. “Animem Rússia a aprofitar les ofertes de diàleg”, hi va afegir, amb referència a les de Washington, l’Aliança Atlàntica i l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE). Scholz va recordar també que Alemanya i França han fet esforços les darreres setmanes per celebrar reunions dels assessors dels líders del Quartet de Normandia (aquests dos països, més ucraïnesos i russos) per a la pau a l’est d’Ucraïna. Zelenski, per la seva banda, es va comprometre ahir a presentar projectes de llei sobre l’estatus especial del Donbass i eleccions locals a les àrees controlades pels separatistes prorussos a l’est del país, que, des del 2014, s’enfronten a l’exèrcit ucraïnès. Scholz va evitar pronunciar-se sobre l’ingrés d’Ucraïna a l’OTAN, al qual Rússia s’oposa rotundament.

Però mentre els moviments diplomàtics se succeeixen, arriben alertes des del Pentàgon, que ahir va assegurar que Putin afegeix més tropes prop de la frontera ucraïnesa cada dia que passa. Un hipotètic atac “podria tenir lloc qualsevol dia”, va reiterar un portaveu, que va explicar també que els EUA no descarten ciberatacs per part de Rússia. Mentrestant, el secretari d’Estat, Antony Blinken, va ordenar el tancament de l’ambaixada dels EUA a Kíev i la “recol·locació temporal” a la ciutat de Lviv, a l’oest del país, del personal restringit que encara hi ha destacat. Blinken va al·legar raons de “seguretat” del personal diplomàtic i va instar la resta de nord-americans residents a Ucraïna a abandonar “immediatament” el país.

Finalment, l’ambaixador rus davant la UE, Vladímir Txizhov, va escalfar ahir l’ambient en assegurar que Moscou tindria dret a llançar un “contraatac” si veiés la necessitat de protegir els ciutadans russos que viuen a l’est d’Ucraïna. Les declaracions, en una entrevista al diari The Guardian, revifen el temor que Moscou organitzi una operació de “bandera falsa” com a pretext per a una invasió.