El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) decidirà aquest dimecres si avala el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte a l’estat de dret.

Després d’intentar bloquejar les ajudes per la Covid-19 i el pressupost comunitari, Hongria i Polònia finalment van aixecar el veto amb un acord que incloïa el compromís de la Comissió Europea de no activar cap procés contra cap país fins que el TJUE es pronunciés sobre el mecanisme i s’establís una guia interna sobre com aplicar-lo.

Brussel·les està a l’expectativa d’aquesta decisió judicial per decidir si talla o no els fons a Polònia, amb qui manté una dura pugna per les interferències en la judicatura del govern ultraconservador del partit Llei i Justícia.

La Comissió Europea reclama a l’executiu de Mateusz Morawiecki que derogui la seva polèmica reforma judicial, especialment la creació d’una cambra disciplinària dels jutges al Tribunal Suprem. Aquest cas ha acabat al TJUE, però Varsòvia ha donat senyals de tancar la cambra davant l’amenaça d’una multa multimilionària de Brussel·les.

En paral·lel, la CE va obrir al desembre un procés d’infracció contra Polònia per dues sentències del seu Tribunal Constitucional que neguen la primacia del dret europeu. Un altre xoc que també podria arribar als tribunals i pel qual el Parlament Europeu va exigir a la Comissió Europea que activés el mecanisme de condicionalitat sense esperar a Luxemburg. Així, dimecres al matí tots els ulls estaran posats en els magistrats del TJUE que decidiran si Brussel·les pot tallar o no l’aixeta a Varsòvia pel seu desafiament a l’ordre constitucional europeu.

Brussel·les ha alertat el govern de Viktor Orbán, ja que Hongria, igual que Polònia, té obert un procediment sancionador per vulneracions de l’estat de dret. En el cas de Budapest, preocupa sobretot la corrupció i el tracte a les minories, en particular als refugiats i al col·lectiu LGTBIQ+.

Opinió de l’Advocat General

En una opinió preliminar no vinculant emesa a principis de desembre, l’Advocat General del TJUE Manuel Campos Sánchez-Bordona va avalar el mecanisme. El lletrat espanyol del TJUE defensa que el règim de condicionalitat és compatible amb els tractats de la UE i respecta el principi de “seguretat jurídica”. D’aquesta manera, Campos Sánchez-Bordona rebutjava les queixes d’Hongria i Polònia, que han denunciat el mecanisme en considerar que “no té base en els tractats” del bloc comunitari i que “interfereix en les competències dels estats membre”.

L’Advocat General veu la norma totalment compatible amb els tractats de la UE. De fet, li sembla “una opció legislativa plausible” i que “encaixa” amb el dret comunitari. “El compliment dels principis de l’estat de dret pot revestir una importància fonamental per al bon funcionament de les finances públiques i per a la correcta execució dels pressupostos”, apunta Campos Sánchez-Bordona.

Normalment, els magistrats del TJUE tenen en compte les opinions de l’Advocat General encarregat d’analitzar el cas en primera instància, però no estan obligats a seguir el seu criteri a l’hora d’emetre una sentència.