La sisena onada causa 401 morts a les residències
La consellera de Drets Socials manté que la vacunació ha estat “l’eina principal” per frenar les defuncions
Els protocols s’adaptaran per obrir els centres, amb més sortides i visites als residents
La sisena onada, amb la variant òmicron molt més contagiosa, no ha passat per alt les residències de gent gran, on el virus es va acarnissar a l’inici de la pandèmia, quan es van registrar prop de 6.000 defuncions a Catalunya. La incidència de la mortalitat entre els residents en aquesta sisena onada ha estat, segons les dades del departament de Salut, de 401 persones mortes. Aquesta xifra la va facilitar ahir la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, durant la seva compareixença davant la comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya per abordar justament com s’havien afrontat en els centres residencials les successives onades. “Veure que tornava el virus va causar un gran desànim”, va afirmar la consellera Cervera, que va assenyalar la vacunació com “la principal eina” per no repetir l’elevat nombre de morts de l’inici de la pandèmia.
Des de l’inici de la pandèmia, el març del 2020, s’han confirmat 50.630 casos positius a les residències de gent gran, dels quals 15.062 s’han detectat en la sisena onada. L’elevat nombre de contagis ha obligat a adaptar setmanalment els protocols i els cribratges a residents, visitants i professionals. La mateixa consellera reconeixia que ha estat “complicat” seguir tants protocols per evitar la propagació dels contagis i va assenyalar que es continuaran ajustant segons com evolucionin les dades epidemiològiques. “Volem enfocar aquesta etapa amb més sortides i visites i que les residències siguin espais oberts”, va dir la consellera, que a la vegada va explicar que es mantindrà la reserva del 2% de les places residencials per esponjar espais i millorar la sectorització en cas que s’hagin de fer aïllaments dels residents per covid.
La sisena onada sí que ha evidenciat, com reconeixia Cervera, “un problema de falta de personal” en aquests centres, especialment de personal sanitari, com ara infermeres, i que la futura Agència Integrada Social i Sanitària que s’impulsarà amb el Departament de Salut ha de servir per igualar els salaris amb els que tenen al sistema sanitari.
La diputada Jessica González, d’En Comú Podem, el grup que va sol·licitar la compareixença de la consellera l’octubre passat, lamentava que els múltiples protocols de Drets Socials i Salut hagin estat “una constant vulneració de drets fonamentals de les persones grans” que viuen en residències, i que s’ha deixat “a discreció i segons les capacitats” d’aquests centres. El diputat socialista Raúl Moreno lamentava la “falta de coordinació” entre la Generalitat i les residències, amb un “excés de protocols, poques ordres i moltes recomanacions, a més de poca inspecció”. El PSC va instar la consellera a aplicar les 58 resolucions aprovades pel ple del Parlament el juliol de l’any passat per millorar l’atenció a les persones grans dependents. Entre aquests punts hi ha la modificació de la cartera de serveis, vigent des del 2010, amb l’establiment d’una ràtio mínima d’un gerocultor per cada quatre residents o suprimir els equips d’atenció residencial a càrrec d’empreses privades i que l’atenció sanitària a les residències estigués a càrrec de la sanitat pública.
La consellera de Drets Socials va assegurar que les inspeccions augmentaran i va reconèixer que “no és tan fàcil” canviar el model residencial que afecta els 1.503 centres que hi ha al país. En aquest sentit, Cervera va anunciar que hi ajudarà el fet que s’hagin rebut 200 milions dels fons europeus per al sector residencial, que permetrà a les residències públiques i concertades poder fer les adaptacions per a l’atenció de la covid. La consellera també va assegurar que els sobrecostos per la covid que la Generalitat paga des que ho va deixar de fer l’Estat espanyol s’estan acabant de “reajustar amb Salut”. Les residències estan pendents d’aquestes partides per pagar els increments de neteja, personal i material de protecció per la covid. Cervera es va comprometre davant la resta de grups a “afrontar” aquest 2022 la cartera de serveis.
Comissió d’experts
A l’ordre del dia es va introduir l’aprovació d’una proposta de resolució per crear un grup de treball, amb experts proposats per cada grup, per aclarir què va passar a les residències. Aquesta iniciativa, impulsada des del PSC, va tenir el suport d’ERC, Junts i Vox, mentre que la CUP, Cs i els comuns es van decantar per l’abstenció en considerar que s’havia pogut reprendre la comissió d’investigació que es va acordar en la legislatura passada. “Cal saber què va passar per respecte a les famílies i s’escoltarà a tothom”, va defensar el PSC, mentre que les formacions que es van abstenir van parlar de “presa de pèl i pèrdua de temps” i de “cobrir-se les seves pròpies espatlles deixant desemparades les famílies”.
“Res es mou, nosaltres sí i seguim”
María José Carcelén, portaveu de les famílies de la Coordinadora 5+1, era ahir al Parlament escoltant la consellera. “Fins ara res es mou, però nosaltres sí i aquí seguim perquè ens escoltin”, va dir enmig de la campanya de recollida d’adhesions per reclamar que es compleixi amb les 58 mesures aprovades per la cambra el juliol del 2020 per millorar l’atenció a les residències.