Llengua en retrocés
L’informe que obre el debat del Pacte Nacional per la Llengua conclou que el català continuarà sent minoritari sense el suport estatal i de la Unió Europea
La justícia ha devaluat l’autonomia lingüística de la Generalitat
Demogràficament, Catalunya ha rebut 1,5 milions de nouvinguts en dues dècades, amb gran pluralitat de llengües però en una part substancial castellanoparlants. El fenomen s’ha produït quan encara no s’havia assolit la normalització del català de l’altre milió i mig de nouvinguts, entre els anys cinquanta i vuitanta, de l’Estat espanyol. Els avenços constatats en la transmissió intergeneracional i en l’aprenentatge escolar del català no han pogut compensar el ritme i el volum d’arribada d’aquesta segona immigració, cosa que ha fet retrocedir percentualment el coneixement i l’ús de la llengua. El 2018 només un terç de la població parlava català de manera preponderant a casa seva. Aquesta situació de minorització i retrocés de l’ús i el coneixement del català difícilment serà reversible sense el compromís estatal i el de la Unió Europea.
Competències limitades
“La limitació de les facultats i els recursos de què disposa Catalunya per a aquest immens repte sociocultural fa especialment difícil que es pugui assegurar la inclusió social i lingüística d’un contingent immigrat tan voluminós i divers sense el suport inequívoc dels poders estatals i europeus”, afirma l’informe Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana, que ahir el govern donava a conèixer als partits i entitats compromesos amb el Pacte Nacional per la Llengua. Coordinat per Isidor Marí i Miquel Àngel Pradilla, de l’Institut d’Estudis Catalans, i elaborat juntament amb Avel·lí Flors-Mas i Eva Pons, de la UB; Maria Corominas, de la UAB; Natxo Sorolla, de la URV, i Maite Melero, del Barcelona Supercomputing Center i la UPF, l’informe és una síntesi de les dades existents i pretén donar una visió coherent de la situació general. També és el punt de partida del procés participatiu que tindrà lloc fins a l’estiu per socialitzar el debat i elaborar la nova política lingüística.
El model econòmic no ajuda, perquè, basat en sous precaris i baixa productivitat, genera més segregació social i lingüística. L’informe acadèmic recorda que totes les llengües de dimensions semblants al català a Europa són oficials al seu estat i a la UE i tenen preeminència al seu territori en relació amb les altres llengües oficials.
Desigual davant la llei
Jurídicament, el català no té igualtat constitucional, perquè la llengua de l’Estat és el castellà. Des de la sentència del TC del 2010, a més, judicialment s’ha devaluat l’autonomia lingüística de Catalunya i s’ha prioritzat l’oficialitat del castellà per sobre de la protecció de les llengües cooficials pròpies dels territoris. L’informe proposa una reforma constitucional o una reinterpretació del model lingüístic constitucional que reconegui el caràcter plurinacional i el plurilingüisme de l’Estat i, mentre no sigui oficial a Europa, l’ús també del català en la transposició de la normativa europea, que avui l’Estat fa exclusivament en castellà.
Immersió, millor opció
A l’escola, la immersió en català continua sent el millor instrument per igualar l’accés al “coneixement avançat” de català i castellà i al “coneixement funcional” d’una tercera llengua en un model únic que no separi els alumnes per llengua. La proporcionalitat en l’ús vehicular de llengües s’ha de valorar per objectius assolits i no per hores teòriques de docència. Quan els alumnes avui dia utilitzen recursos, documents i aplicacions plurilingües en la seva formació, no es pot considerar que la llengua vehicular sigui únicament la que utilitza el docent a classe.
L’empresa se’n desentén
En l’àmbit socioeconòmic, tot i que més del 70% de consumidors (Estudi Emmarca’t 2020) volen més català en l’etiquetatge, xarxes socials, atenció telefònica, webs i publicitat, poques empreses ho fan i no valoren el coneixement de català en la selecció de personal, un fet que desincentiva l’interès dels no catalanoparlants i l’esforç dels que han après la llengua. La jurisprudència impedeix obligacions lingüístiques personals, però no una normativa que permeti regular proporcionalment l’activitat de les empreses pel que fa a la comunicació i a la selecció de personal.
No és requisit per al MIR
El coneixement de la llengua catalana encara és més imprescindible en l’àmbit sociosanitari, on cada any s’incorporen a través del MIR 1.600 metges provinents de fora de Catalunya, als quals no es requereix el coneixement del català, però sí que estan obligats a saber castellà.
Minoritari en l’audiovisual
Els joves són consumidors de material audiovisual i xarxes socials, un espai en què caldria posicionar i generar continguts en català atractius per a ells. Pel que fa als continguts de vídeo a petició, el català és marginal i calen acords amb les plataformes i suport a la producció audiovisual en català. La CCMA ha de tenir un paper tractor, amb finançament i capacitat d’atracció d’audiències.
Repte digital
Pel que fa al repte digital, l’informe proposa un accés ben regulat a les dades de text i de veu en català per desenvolupar nous productes i aplicacions, així com donar suport a solucions de codi obert que permetin a les petites i mitjanes empreses generar aplicacions sense el cost d’una inversió inicial. També aposta per augmentar la innovació digital dels serveis públics catalans i per la creació d’un centre independent dedicat a les tecnologies de la llengua en català.
Comunitat lingüística
Quant al manteniment de la comunitat de llengua catalana, la política lingüística efectiva és molt difícil per la fragmentació entre autonomies. Per exemple, sentències judicials impedeixen al govern valencià comunicar-se administrativament en la seva llengua amb Catalunya o les Balears adduint que el valencià i el català són llengües diferents. L’informe troba a faltar una institució conjunta i permanent de cooperació cultural, acadèmica i governamental.
LES XIFRES
Crear noves eines per reforçar l’ús social de la llengua, la prioritat
“El gran repte que tenim és transformar les eines existents i crear-ne de noves per impulsar el català en un món que ha canviat moltíssim des que es van forjar els consensos, fa 40 anys”, afirmava ahir el president Pere Aragonès en l’obertura de la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua. El més essencial és, segons ell, reforçar l’ús social del català amb el màxim consens possible, que recorda que avui és del 85% del Parlament –el PSC, ERC, Junts, la CUP i Catalunya en Comú en formen part–. Representants dels cinc grups parlamentaris eren presents ahir al costat de representants de les entitats –sindicats, col·legis professionals, consells, etc.– que formen part del Consell Social de la Llengua Catalana. Presidida per Aragonès i amb la participació del vicepresident Puigneró, la consellera Garriga i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, la reunió va servir perquè els autors de l’informe el presentessin als membres. De març a juny tindrà lloc el procés participatiu, amb presentacions territorials, taules rodones, jornades i conferències per dur a terme el debat –al març ja hi ha confirmats actes a Manresa, Vic, Tortosa, Girona, Tarragona, Lleida, la Seu d’Urgell, Tremp i Barcelona–. Entitats diverses com ara casals i l’AFA també podran organitzar debats a través de les pautes que s’ofereixen en el web pacteperlallengua.gencat.cat , en què també es podran fer aportacions individuals. A partir de l’1 d’abril es podran començar a presentar propostes. L’informe assenyala propostes, però el procés participatiu pot aportar-ne de noves. La fase de participació finalitzarà el 30 de juny, darrer dia per presentar propostes. A partir d’aquí, a la tardor, s’ha d’assolir un acord en el marc del grup de treball per tal de fer possible la signatura d’un document al desembre, el Pacte Nacional per la Llengua. Aquest document serà la base de la futura política lingüística pluriennal del govern de la Generalitat.