A mesura que les tropes russes continuen amb l’ofensiva a Ucraïna, els efectes de la guerra s’estan veient en alguns sectors de l’economia global, com ara l’energia, els mercats financers i l’exportació de productes agrícoles.

Poc després que el president rus, Vladímir Putin, donés llum verd a la invasió d’Ucraïna, el preu del petroli va arribar al seu valor màxim en set anys, per sobre dels 100 dòlars el barril. Aquest dràstic increment obeeix, segons Evan Ellis –docent de l’Escola de Guerra dels Estats Units–, a la por per la interrupció de subministrament de cru, especialment pel paper que juga Rússia en aquest sector. “Rússia és el segon país exportador de petroli després de l’Aràbia Saudita i és el tercer productor de cru més gran a tot el món”, comentava. El preu del gas, una altra indústria clau de Rússia, també ha estat impactada per la situació bèl·lica. El seu cost va augmentar a Europa un 30% durant les primeres hores de les “operacions especials” anunciades pel Kremlin, i aquesta tendència, segons Ellis, pot augmentar si es posen en marxa més sancions.

En la mateixa línia, els càstigs imposats per la UE i els EUA per la decisió del Kremlin d’envair Ucraïna també estan tenint les seves conseqüències a les borses de tot el món. Els mercats dels EUA, Àsia, Europa i Rússia es van desplomar poc després de l’obertura, quan Rússia havia començat les accions militars.

Per això molts experts es pregunten si realment les sancions serveixen d’alguna cosa, tenint en compte els efectes negatius que això comporta a les principals economies del planeta. “La majoria de les sancions que s’han estat considerant no paralitzarien immediatament Rússia, i el desafiament serà si els EUA i Europa poden mantenir sancions significatives que afectin el flux de béns i serveis”, exposa Jeff Schott, investigador de l’Institut Peterson d’Economia Internacional a El Punt Avui.

Finalment, els preus dels productes com el blat estan assolint els seus màxims des del 2012. Això és perquè Rússia i Ucraïna, conegudes com “el graner d’Europa”, exporten més d’una quarta part de la producció global de blat i una cinquena part de la de blat de moro. Per tant, si aquestes economies es paralitzen, altres mercats en poden sortir beneficiats, com assenyala l’expert Peter Cardillo, de Spartan Capital Securities. “Si hi ha escassetat d’això, significa que Europa recorrerà als Estats Units i Amèrica del Sud per satisfer les necessitats de grans, i això exerciria pressió en els preus”, adverteix.