La UE refreda el desig d’adhesió d’Ucraïna
Zelenski firma una petició per entrar-hi
Borrell recorda que és un procés llarg i que cal tenir “institucions estables”
Les sancions i l’ajuda militar europea no són suficients per al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que lluita contra una invasió de Rússia. Kíev es vol apropar a Brussel·les tant com sigui possible per allunyar-se del jou rus i ahir Zelenski va firmar una petició per demanar l’entrada a la Unió Europea (UE). Al club europeu, però, no tenen ganes d’ampliar la família.
“Hem de treballar coses més pràctiques. L’adhesió és una cosa que, en tot cas, trigarà molts anys, i hem de donar una resposta per a les pròximes hores. No per als pròxims anys, sinó per a les pròximes hores”, va deixar ben clar ahir l’alt representant de la UE, Josep Borrell. Tot i que a Brussel·les insisteixen en el seu suport total al govern ucraïnès, ahir van frenar les aspiracions europeistes d’Ucraïna.
La Unió Europea té un procés per gestionar l’entrada de nous estats membres, que normalment comporta anys de preparatius per alinear el país candidat als estàndards europeus. Per entrar, es demana que hi hagi “institucions estables que garanteixin la democràcia i l’estat de dret” i una economia de mercat “que funcioni”, entre altres requisits. Ucraïna està immersa en una guerra i no és precisament el país més estable al continent europeu, ara mateix.
A més, per entrar a la UE hi ha una llarga cua de països, que fa molt que s’esperen. Actualment, hi ha cinc candidats oficials a entrar a la UE que fa més d’una dècada que ho van demanar: Turquia (1987), Macedònia del Nord (2004), Montenegro (2008), Albània (2009) i Sèrbia (2009). L’últim país que va entrar a la UE va ser Croàcia, el 2013.
Poques ganes d’ampliar
El Brexit i les derives autoritàries de Polònia i Hongria han deixat poc apetit al club europeu per fer més ampliacions. Sense que serveixi per justificar una invasió, Ucraïna tampoc era una democràcia exemplar de primer nivell. Per exemple, l’any passat va ser el segon país amb més condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans, per sobre de Turquia. El primer va ser Rússia.
Així i tot, Brussel·les pretén mostrar el seu suport d’altres maneres. “Ucraïna té clarament una perspectiva europea”, assegurava ahir Borrell. No descarten, doncs, que pugui esdevenir un país candidat, un estatus que donaria un altre senyal de solidaritat amb Kíev, però que podria inquietar encara més el Kremlin. De fet, el conflicte es va iniciar el 2014, entre altres coses, perquè la UE va oferir un acord d’associació al país i el llavors president, Víktor Ianukóvitx, el va rebutjar per pressions de Moscou.
Sigui com sigui, a la UE no li està tremolant el pols a l’hora d’enfrontar-se al desafiament del president rus, Vladímir Putin. Ha imposat un fort paquet de sancions i cada dia anuncia noves mesures per donar un cop de mà. Ahir Borrell va avançar que el Centre de Satèl·lits de la UE, amb seu a Madrid, donarà “ajuda d’intel·ligència aeroespacial” a petició de les autoritats ucraïneses. Aquest suport s’afegeix a l’ajuda europea per pagar l’enviament d’armes a l’exèrcit ucraïnès. Un moviment sense precedents i controvertit, perquè els tractats europeus prohibeixen finançar amb fons comunitaris operacions militars. Tanmateix, ara el que preocupa és com es transportarà el material. Segons va avisar Borrell, les tropes russes podrien atacar “qualsevol persona o entitat que transporti aquesta ajuda” a través de la frontera cap a Ucraïna. Per la seva banda, Hongria ja se n’ha desmarcat. El ministre d’Afers Estrangers va avisar ahir que no permetrà el trànsit d’armes a través d’Hongria per “garantir-ne la seguretat”. I hi va afegir: “Aquests lliuraments es podrien convertir en objectiu d’una acció militar hostil.” Altres vies d’entrada podrien ser Polònia –que comparteix més quilòmetres de frontera–, Eslovàquia i Romania.
Accés a Kíev a la xarxa elèctrica europea
La Unió Europea promet connectar la xarxa elèctrica d’Ucraïna a l’europea “tan ràpid com sigui possible”. És un pas “tècnicament complicat”, però en cas contrari el país s’arrisca a una apagada general per l’agressió de Rússia. Així ho van acordar ahir els ministres d’Energia de la UE, que es van reunir d’urgència per examinar els riscos per al seu subministrament energètic. Brussel·les insisteix que les reserves estan garantides en cas que Moscou talli l’aixeta del gas. “Una disrupció total seria complicada per a nosaltres, però hi ha plans per afrontar-ho”, va dir l’eurocomissària d’Energia. La ministra francesa per a la Transició Ecològica no va ser gaire optimista: “Ciutadans i empreses haurien de fer el que puguin per estalviar energia.”