El clixé del gallec a l’escala es va esfumar ahir. Si bé el 16 del juny del 2018 Alberto Núñez Feijóo va fer una oda al tòpic de la indefinició –va convocar la cúpula del PP i hi va portar dos discursos escrits: un en què explicava que aspirava a liderar el PP i un altre en què refusava liderar el PP (l’episodi apareix en la biografia autoritzada del periodista Fran Balado El viaje de Feijóo, Esfera de los Libros), ahir va ser clar. “Prenc una decisió precipitada en les últimes hores però meditada els últims anys. Hi ha una combinació de meditació i de precipitació, encara que sembli contradictori. És una decisió meditada que mai vaig pensar que hauria de prendre, però la precipitació dels fets m’obliga a adoptar una decisió, que els puc assegurar que ni ha estat buscada ni ha estat ambicionada. El que passa és que hi ha moments en la vida en els quals un ha de prendre decisions i quan només en tens una, pren-la!”, va solemnitzar Feijóo. Tot un circumloqui per dir que sí, que aquesta vegada no deixa passar el tren i que aspira a sortir del congrés del PP dels dies 1 i 2 d’abril a Sevilla com a nou president del PP després de la defenestració exprés de Pablo Casado.

Aprofitant un col·loqui amb La Voz de Galicia al Museu Santiago Rey Fernández-Latorre, a Arteixo, Feijóo va avançar al matí la seva intenció –a priori ho havia de comunicar a les cinc de la tarda– i ho va fer disposat a retenir ara per ara la presidència de la Xunta que ell conserva des del 2009. Com si l’onomàstic s’unís al seu segon tren a Madrid, abans-d’ahir es va complir el tretzè aniversari de la seva primera victòria, que va obrir un cicle de quatre majories absolutes amb les quals ha igualat una fita de Manuel Fraga que es creia irrepetible. Qui va beneir el salt a Madrid és la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, l’autora intel·lectual de la decapitació de Casado. Per Ayuso, el pas de Feijóo “és d’agrair per tot el PP”. “Només hi ha un camí per canviar el govern de Sánchez: mirar endavant i entregar el millor de nosaltres mateixos”, va reblar. La invitació a no mirar al passat arribava l’endemà que la mateixa Ayuso sembrés de malvolença el comiat de Casado en la junta directiva del partit fent una equiparació entre ella i la difunta Rita Barberá –morta el 2016 quan havia estat repudiada pels seus– com a víctimes de la falta de presumpció d’innocència i reclamant l’expulsió de Casado i de Teodoro García Egea del PP perquè ella “no creu en les ferides tancades en fals”.