No era gens fàcil traslladar al cinema la història d’Òscar Camps i la tasca de l’ONG que va fundar, Open Arms. Com passa, de fet, amb tot allò que omple els diaris i informatius. Mediterráneo va esquivar hàbilment les dificultats apostant per explicar sobretot el personatge i els esdeveniments previs a la fundació d’Open Arms, que ha salvat desenes de milers de vides al mar Mediterrani. “És un projecte especial per a mi i per a tots els que l’hem fet –explica Tono Folguera, el productor–. Érem conscients que estàvem fent alguna cosa més que una pel·lícula, i hi havia el repte que tingués repercussió i arribés a molta gent.” Aspirar a deu premis Gaudí, que es lliuren aquesta nit, l’omple de satisfacció: “Veure que els companys de l’acadèmia l’hagin reconegut amb tantes nominacions és la felicitat màxima. Jo crec que com més persones vegin la pel·lícula, una mica millor serà el món.”

Des del principi van apostar pel director Marcel Barrena (amb qui Folguera i Dani Rovira havien fet 100 metros) i per fer una pel·lícula d’actors, que se sustenta en els personatges: “Teníem clar que aquesta pel·lícula havia de tenir un càsting top perquè el veiés el màxim de gent i tingués repercussió. Dani Rovira s’hi va embarcar des del primer dia, i aviat hi va haver el nom d’Eduard Fernández damunt la taula.” A més de les seves virtuts com a actor, tenia un avantatge: “Havia estat campió de waterpolo, de jove, és un nedador extraordinari. A la pel·lícula, ni el Dani ni l’Eduard s’han hagut de doblar en cap seqüència. Després ja es van anar incorporant Sergi López, Anna Castillo, Àlex Monner... Un repartiment de luxe.”

Tono Folguera té clar que centrar-se en els orígens d’Open Arms “era el més interessant cinematogràficament i a mi també m’interessava humanament”. “A diferència de la majoria, que vam veure les imatges del nen ofegat a les costes turques i vam quedar horroritzats, però l’endemà vam anar a treballar, Òscar Camps va decidir anar cap allà a ajudar els socorristes.Aquest petit gest pot canviar completament la vida a una persona, que és el que li va passar a ell. Volíem parlar d’aquesta gent que passa a l’acció i li canvia la vida. Per això em semblava més interessant el que va passar abans de la creació d’Open Arms, i és el més desconegut també.