Hi ha una percepció bastant generalitzada entre els analistes que Putin perdrà la guerra que ha iniciat a Ucraïna. O, si més no, que no la podrà guanyar. Per apuntalar aquesta tesi, s’argumenta que, encara que Rússia aconseguís vèncer la resistència local i ocupar tot el país –l’escenari més lògic tenint en compte la seva aclaparadora superioritat militar–, no tindria la capacitat efectiva de mantenir aquest control sobre una població –la ucraïnesa– unida, per obra de la bàrbara invasió, en la defensa de la independència del seu estat i l’odi a l’invasor.

La victòria militar, doncs, acompanyada de la instal·lació d’un govern titella a Kíiv i la imposició de la desmilitarització i la neutralitat al país –els objectius esgrimits en la declaració de guerra del Kremlin– no serien prou garantia per mantenir el domini. Al contrari. Una Ucraïna sota ocupació russa es convertiria en un focus permanent d’inestabilitat que es podria propagar perillosament per la regió fins a arribar a la mateixa Rússia i fer escac al Kremlin. En aquest sentit es pot dir que, llançant la seva aventura insensata, Putin ha firmat el seu final. De fet, ja hi ha moltes mirades posades en Rússia amb l’esperança que la població reaccioni contra el Kremlin i la seva agressió a un poble germà, o amb l’expectativa d’un cop d’estat intern que descavalqui el president. Hi ha milers de detinguts per participació en manifestacions antibel·licistes, mentre que les sancions ja comencen a fer sentir els seus efectes. No solament entre els oligarques –l’elit que veu ara congelats els actius a l’estranger, restringits els visats i prohibides les transaccions comercials–, sinó entre la gent del carrer, que fa cua per treure diners del caixer i pateix l’espiral de preus. El malestar és especialment evident entre els joves, “una generació que ha crescut gaudint de contactes fluids amb Europa, que pot trobar molt difícil d’acceptar l’aïllament cultural i l’autarquia econòmica”, subratlla The Guardian. I que tem la possibilitat de ser enviat al front occidental si Putin ordena la mobilització. I hi ha encara un altre factor a tenir en compte: la desmoralització de les tropes russes a Ucraïna “descobrint que la història que els van explicar –la de captius agraïts esperant l’alliberament– era una cruel mentida”, observa el rotatiu britànic. Per no parlar de les famílies que rebran a casa els taüts dels fills morts en combat... Recorrent a l’ús de la propaganda –la guerra no es pot esmentar pel seu nom–, el Kremlin manté encara al seu darrere el gros de l’opinió interna. Però, cada dia que passa, costa pensar que la població russa pugui acceptar la guerra de Putin com va acceptar fa vuit anys l’annexió de Crimea. No sabem com reaccionarà ni quan ho farà, ni si potser ja serà massa tard.