Quines ganes d’escoltar, d’aquí a poques setmanes, el disc que Pau Riba, fins ben poc abans de morir, va estar gravant amb la Fireluche i quines ganes, aquests dies, d’evadir-se de totes les desgràcies del món i, mentre fullegem algun capítol del tendríssim llibre Sa meu mare, escoltar, encara que estiguem a març, El matí de Sant Esteve, endinsar-se un cop més en les inescrutables profunditats de Dioptria o retrobar-se amb discos com Licors, Disc dur, Virus laics o Mosques de colors. Sisa, ahir, l’acomiadava cantant El setè cel. Àngel i Caïm, dos dels seus cinc fills, interpretant Noia de porcellana. De Mortimers, cantant i rient. I, la resta, escoltant la seva música com hem fet, continuarem fent i farem sempre. Bon viatge, mestre!