La crisi energètica no deriva de la invasió d’Ucraïna, sinó de l’acabament de l’era dels combustibles fòssils en un sistema basat en l’especulació dels recursos, agreujada per la crisi climàtica. La guerra fa palès que les dues úniques vies realistes per bastir la sobirania energètica i la sostenibilitat són les renovables i el decreixement. Amb Txernòbil i Fukushima a la memòria, l’apropiació de centrals nuclears per part de Putin com a infraestructura clau bèl·lica hauria d’haver silenciat la pugna estatal europea sobre la conveniència de convertir les nuclears en el motor de la transició energètica verda.

Ara, i aquest cop dins les fronteres de la Unió Europea, el Kremlin ha convertit la crisi en una altra guerra pels combustibles fòssils, deixant alhora a la intempèrie debilitats clau de la UE. Per exemple, i sense que Rússia encara hagi ni tallat l’aixeta energètica, la UE està amb tan sols un 16% de reserves de gas rus, tot i necessitar-ne un 40% anualment. Si el govern espanyol no pren mesures urgents per limitar els preus de l’energia –que vol dir escurçar els beneficis de les elèctriques– com ara insisteix la CE i fan Itàlia i Romania, l’escenari econòmic serà dramàtic. Anys de falta de previsió i de valentia de la UE per no intervenir el mercat elèctric. I aquí tenim Josep Borrell que es permet alliçonar els ciutadans perquè passin fred, tot i els índexs de pobresa energètica. Mentre maten ucraïnesos, Borrell escup que els europeus “hem de despertar del somni del benestar” amb el “soroll de les bombes”, erosionant els valors de la UE. Un discurs indecent i motiu de dimissió.