Sempre trio que les crisis m’impulsin. També tinc el meu moment de xoc i de paràlisi, com tothom, però miro que em duri el mínim possible. El meu pare em deia que mai no havia de dependre de ningú, i això m’ha inspirat.

No proposo seguir la llei del mínim esforç, sinó ser el màxim de productius i donar-nos valor a nosaltres mateixos. Pensem que ser responsables és dedicar moltes hores a la feina, i preferim treballar molt a un preu baix que poc a un preu alt, i aquest no és el camí. Si ens fem valorar guanyarem autoestima, serem més feliços i farem una societat millor.

Entenc els diners com punts que ens donen per ser millors persones. Primer hi ha d’haver un creixement personal, que ens porti a un creixement professional i, després, a un creixement econòmic. I si estàs perseguint el teu èxit i guanyes diners i els poses en circulació estàs ajudant la societat a avançar.

Sí, pensen que si no estan amb els fills s’estan perden alguna cosa. Els homes, però, no se senten així. Hem de trencar aquesta roda que ens porta a sentir-nos culpables sempre. Com? Pensant que una dona emprenedora o directiva és un referent positiu per als seus fills en molts sentits. Primer, envia el missatge que ser un professional d’èxit és compatible amb ser pares, amb independència de si són homes o dones; després, a les nenes, que poden ser mares i no renunciar a una carrera, i als nens, que quan siguin grans han de donar suport les dones de la seva vida. Però també hi ha expressions de culpa que amaguen altres coses.

Per exemple la por a l’èxit. L’èxit va lligat a les crítiques, i no tothom les porta bé. Per això moltes persones cerquen l’acceptació fent-se invisibles; confonen acceptació amb amor, i es cert que hi ha una tendència en les dones a buscar l’acceptació perquè pensem que és amor. En definitiva, de vegades utilitzem els nostres éssers estimats com a excusa. No tothom ha d’emprendre o tenir una carrera professional d’èxit, però si aquesta és l’elecció, ells han de ser un motor i no un pal a les rodes. Ens pensem que si dediquem el cent per cent del nostre temps als fills ells ho valoraran més, i no necessàriament ha de ser així: allò que es té sempre disponible s’aprecia menys.

Cal reeducar la societat perquè aplaudeixi l’èxit dels altres. Penso que el veritable amic no és qui t’acompanya en les penes, sinó qui s’alegra en les teves alegries. Compartir la felicitat dels èxits de la gent que t’envolta acaba generant coses positives: sinergies i col·laboracions. No apaguem la llum dels altres amb la nostra frustració, intentem aprendre d’ells!

La cosmètica, la perruqueria i el vestuari són eines per reforçar l’autoestima. Les persones que tenen cura de la seva imatge estan dient que es respecten a elles mateixes i que no toleraran que ningú rebaixi aquesta bona consideració i, automàticament, generen una certa admiració i respecte dels altres.

Soc molt racional i l’única cosa que tranquil·litza la por a la mort és tenir la sensació que he aprofitat cada segon. I això vol dir lluitar per complir, no els somnis dels altres, sinó els meus propis somnis, que per mi és emprendre projectes.

La música em va fer ser disciplinada, em va donar la capacitat de fer front a situacions adverses i resoldre-les ràpidament –en un escenari no pots badar-. La música també fa que et concentris en el present. Finalment, la música reuneix la part racional, la física i l’emocional, i tenir-ho tot plegat endreçat és molt important, també en el món dels negocis.

Com a dona, he après molt de llibres escrits per homes en masculí. Volia escriure aquest en femení perquè el llegissin dones i homes, perquè tots tenim parts masculines i femenines. El lideratge femení engloba la tendresa, l’empatia, el detallisme, el reconeixement; en definitiva, aquelles coses que fan sentir importants i valorats els altres. També el fet de saber llegir entre línies, que és molt important per detectar si està passant alguna cosa, si hi ha conflicte sense resoldre o si s’està gestant una crisi.