El govern estatal i les comunitats autònomes han acordat aquest dijous crear una xarxa estatal de vigilància en salut pública. En el marc de les jornades del Sistema Nacional de Salut que se celebren a Saragossa, les diferents administracions han constatat que després de l’experiència per la pandèmia de la Covid-19 cal “enfortir” la vigilància en salut pública.

Una de les fórmules acordades per assolir aquest objectiu és la creació de la xarxa estatal, que vigilarà malalties transmissibles, no transmissibles, violència i lesions i integrarà informació d’altres sistemes de vigilància com el de farmacovigilància, la salut animal, la seguretat alimentària o la sanitat ambiental, entre d’altres.

Un altre dels acords presos és que els resultats d’aquesta xarxa s’utilitzaran per prendre decisions en planificació i gestió sanitària, així com el disseny d’intervencions de salut. Per fer-ho, s’establiran, durant el 2023, “mecanismes de coordinació” entre els òrgans titulars de salut pública i els sistemes assistencials de cada comunitat i ciutat autònoma.

Altres acords presos passen per la modernització dels sistemes d’informació, per implementar una política de recursos humans “coordinada” —es constituirà un grup de treball en el si de la Comissió de Recursos Humans del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut— i o per fomentar la innovació i investigació.

Pel que fa al finançament, es faran servir els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. En roda de premsa la ministra de Sanitat, Carolina Darias, que no ha dubtat a qualificar l’acord global de “molt ambiciós”, ha subratllat que el 2021 ja es van destinar 13 milions d’euros a la modernització dels sistemes d’informació.

Darias també ha indicat que tots els acords conformen un “pas decisiu quantitatiu i qualitatiu” cap a un nou model “integral” de vigilància, un pas que, ha subratllat, “s’ha aprovat per àmplia majoria”.