Durant els primers dies de la guerra de Rússia contra Ucraïna, molts mitjans occidentals han posat en qüestió l’estratègia militar de Rússia. Diversos serveis d’intel·ligència occidentals han assegurat que el president rus, Vladímir Putin, s’ha trobat una resistència que no s’esperava, mentre que altres analistes atribueixen aquestes teories a propaganda de guerra. Sigui com sigui, ningú no dubta de l’enorme capacitat militar russa.

Segons l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics (IISS, segons la seva sigla en anglès), Rússia va engegar a finals de l’any 2008 un procés de modernització de la seva força militar que ha convertit el país en una potència bèl·lica de primer nivell, un fet que no es donava des de la dissolució de la Unió Soviètica.

Moscou ja havia intentat reformar les forces armades als anys vuitanta i noranta del segle passat, però no va ser fins a la decebedora actuació de Rússia en la guerra amb Geòrgia del 2008 que el govern no va emprendre la renovació a fons de l’exèrcit i del seu equipament.

Des d’aleshores, l’exèrcit rus ha experimentat un canvi notable, especialment les forces estratègiques i l’aeroespacial, que disposen d’equipament d’última generació, cosa que no passa tant amb la marina i les forces terrestres. De fet, aquesta és la raó, segons diversos analistes militars, per la qual les tropes russes tenen més dificultats per avançar per terra en la invasió a Ucraïna en direcció, per exemple, a Kíiv.

Tot i això, les forces terrestres russes han guanyat els darrers anys una valuosa experiència adquirida en les intervencions a Crimea, al Donbass (donant suport a les tropes secessionistes) i a Síria. Molts dels actuals responsables militars de Moscou van servir en el país sirià.

Justament, l’actualització de l’estructura de comandament militar i dels serveis d’intel·ligència ha estat una de les prioritats de la modernització de l’exèrcit. Els responsables de Defensa han redissenyat els darrers anys la caduca arquitectura dels uniformats i el 2014 es va crear el Centre de Comandament de la Defensa Nacional, que coordina totes les branques de les forces armades de Rússia. Rússia és, a hores d’ara, la segona potència militar mundial, al darrere dels Estats Units, però el seu arsenal nuclear supera el dels nord-americans amb 6.257 armes, per 5.550 de Washington, segons l’Stockholm International Peace Research Institute (Sipri).

El que més ha destacat recentment, però, és la capacitat de llançar ciberatacs. Segons la Universitat Northwestern, els darrers anys Rússia ha dut a terme ciberoperacions contra països com Ucraïna, Geòrgia, Estònia i els mateixos EUA, fins al punt de condicionar el resultat de les eleccions presidencials del 2016.