El 30 de desembre de l’exercici passat, va entrar en vigor el Reial Decret Llei 32/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball, el qual va ser convalidat i aprovat pel Congrés dels Diputats el dia 3 de febrer.

El més curiós és que aquest reial decret entrés en vigor el 30 de desembre, penúltim dia de l’any, malgrat que tots sabem que això ha estat així perquè el govern d’Espanya rebés un pagament anticipat per part de la Unió Europea dels fons Next Generation, de 10.000 milions, condicionat a la presentació d’una proposta de reforma laboral. Dit això, ja ens podem imaginar davant de quina reforma laboral ens trobem.

Segons el nostre parer, la reforma laboral aprovada és només un pedaç que no resol els problemes estructurals i endèmics que arrossega el nostre mercat laboral, sinó que l’empitjora. Tenim un marc de relacions laborals absolutament arcaic i caduc, que no va en sintonia amb el segle en què vivim i que bloqueja l’activitat econòmica de les empreses en lloc de ser una eina útil de progrés econòmic i social, tant per als treballadors com per a les empreses.

No aprofundiré en l’explicació dels articles de la llei perquè seria molt feixuc, però en faré un petit esbós. El que pretén el reial decret és transformar els dos grans problemes estructurals greus que tenim ara mateix: l’alta taxa de temporalitat i l’alta taxa de desocupació. Això ho fonamenta en el pla de recuperació, transformació i resiliència aprovat pel Consell de Ministres el 27 d’abril del 2021, que va passar per la Comissió Europea amb un informe del consell Ecofim, amb data del 13 de juliol del 2021. Aquest pla, en el seu component número 23 conté la reforma número 4 (simplificació de contractes temporals), número 8 (modernització autonomia col·lectiva), número 6 (modernització, manteniment mecanisme RED de flexibilitat i estabilització en l’ocupació). L’apartat més important en matèria de contractació temporal, és la modificació de l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors, amb la finalitat de reduir i simplificar els contractes temporals, fomentar els contractes fixos discontinus, endurir sancions i tenir un major control per part de la inspecció de treball.

Així doncs, estem al davant d’una nova reforma que crea una gran inseguretat jurídica que ens intranquil·litza a tots. Com sempre, es deixen totes les finestres obertes, sense cap seguretat jurídica.

Tan difícil és fer una reforma més senzilla, clara, adequada a l’any 2022 i que la gent del carrer l’entengui? Se suposa que els que han negociat aquesta reforma laboral representen el teixit empresarial del nostre país (CCOO, UGT, CEOE, Cepyme). Saben que el 97% de les pimes tenen menys de deu treballadors? Algú les ha tingut en compte? S’han preguntat quin marc de relacions laborals tenen els països del nostre entorn i si la seva economia és equiparable amb la nostra? És normal que la nostra administració creixi desmesuradament en detriment dels projectes privats o publicoprivats?

No ni ha ningú dels que diuen que ens representen que sigui capaç de respondre les preguntes plantejades.

Aquest país té unes mancances que, si no es resolen entre tots, plantegen un futur a curt termini molt inquietant. El temps ens dirà si la reforma aprovada és un encert o un retrocés.