Gran angular

Els hospitals privats surten a comprar consultes mèdiques

En els darrers tres anys almenys s’han adquirit vint-i-dos centres extrahospitalaris arreu de Catalunya

Fan inversions per remetre els pacients a la seva xarxa d’hospitals
lluís monset
president aces
La concentració farà que els proveïdors dictin les tarifes
ignacio orce
Pres. assistència Sanitària
Hi ha competència en els preus de les pòlisses i, en sanitat, la qualitat té un cost
marc soler
director general Comb

El sector de la sanitat privada ha fet un nou pas en la concentració de la propietat de l’assistència sanitària. En els darrers tres anys, els mateixos grups que posseeixen els grans hospitals privats han sortit a adquirir centres mèdics extrahospitalaris (consultes mèdiques i d’especialitats que no necessiten ingrés hospitalari) arreu del territori.

Així, per exemple, Quirónsalud, del grup alemany Fresnius, que a Catalunya té en propietat set hospitals privats i el 60% dels llits estrictament privats de la capital catalana, ha absorbit el Centre Mèdic QMS, ubicat al carrer Aribau de Barcelona i l’Institut Mèdic Rubí, al Vallès Occidental.

Per la seva banda, HM Hospitales, que va entrar a Catalunya l’any 2019 i ja té en propietat tres hospitals (HM Nou Delfos, HM Nens i HM Sant Jordi) ha comprat recentment els centres policlínics HM Collblanc, HM Sant Andreu i HM Viladecans. El grup madrileny, propietat de la família Abarca Cidon, té un ambiciós pla de creixement a Catalunya.

Així mateix, Laboratorios Echevarne, un dels principals grups catalans d’anàlisis clíniques, propietat de la família Echevarne, que va entrar en escena en el món assistencial privat amb l’adquisició de l’Hospital Sagrada Família, també ha tret la cartera per incorporar centres extrahospitalaris, com ara el Centre Mèdic les Moreres a Ripollet, el Centre Polimèdic Sitges i el Centre Mèdic Baix Llobregat.

No són els únics moviments: el Grup Medical ha incorporat a la seva xarxa de centres extrahospitalaris deu consultes i policlíniques de diferents poblacions del Maresme i la Selva, entre d’altres.

Lluís Monset, president de la patronal ACES (Associació Catalana d’Entitats de Salut), patronal del sector sanitari privat, argumenta que aquesta nova etapa de concentració s’explica perquè els grans grups dels hospitals privats necessiten rendibilitzar les fortes inversions que han fet els darrers exercicis, i una via de garantir el retorn és comptar amb consultes externes pròpies en poblacions veïnes que els generin sinergies. “Busquen centres extrahospitalaris perquè remetin els pacients a la seva xarxa d’hospitals, i ho estan fent principalment en comarques perquè aspiren a arribar a més territori”, diu Monset. Els grans grups s’han trobat ben rebuts en un sector envellit, en què les consultes de metges individuals estan en declivi i no troben relleu. De fet, segons dades del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), la mitjana dels professionals mèdics de la demarcació té més de 50 anys.

Ignacio Orce, conseller delegat i president d’Assistència Sanitària, un grup cooperatiu propietat de metges, creu que si l’oferta assistencial de comarques queda en mans dels grans grups, aconseguiran una posició de domini i canviaran les regles del joc. “Nosaltres no volem que això passi, perquè ara com ara, el 80% de les noves pòlisses que fem són de persones de fora de Barcelona, on Assistència Sanitària té uns quadres mèdics i uns serveis privats amb els quals tenim uns convenis i que compartim amb la competència.”

A banda de l’impacte particular que una posició predominant dels grups hospitalaris tindria sobre Assistència Sanitària, Orce explica que aquestes noves compres dels inversors són la resposta a una batalla d’estira-i-arronsa entre asseguradores de salut i proveïdors de serveis sanitaris. “Ara, les assegurances encara són les que marquen els preus als proveïdors, però amb aquesta concentració es vol que siguin els proveïdors els qui dictin les tarifes”, afegeix Orce. Actualment, hi ha quatre companyies asseguradores que copen el 80% de l’activitat en sanitat, i aquesta concentració té un impacte per als professionals mèdics. “El gran problema és que hi ha una competència en preus de les pòlisses i aquesta s’acaba traslladant als metges, que han hagut de reduir la retribució per acte mèdic i en sanitat, la qualitat té un cost”, assegura el director general corporatiu del CoMB, Marc Soler. Dels 8.000 metges que es dediquen a la sanitat privada, el 70% formen part dels quadres mèdics de les assegurances i només un 30% tenen la seva consulta pròpia estrictament privada. Si fa trenta anys la gran majoria de l’activitat del metge privat es desenvolupava en consultes individuals, ara operen en grups de facultatius, que són en els que s’estan fixant els grans grups hospitalaris.

LES XIFRES

8.000
professionals
És el nombre de metges de la demarcació de Barcelona que treballen a la privada.
50 anys
de mitjana
Segons dades del CoMB, és la mitjana d’edat dels professionals mèdics de la demarcació de Barcelona.
60%
de llits
És el percentatge de llits estrictament privats que el grup Quirónsalud té a la capital catalana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.