L’exèrcit rus va estendre ahir els bombardejos a Ucraïna a diverses ciutats de l’oest del país que, fins ara, es consideraven llocs més o menys segurs per a la població que hi viu i per als milers de refugiats procedents d’altres indrets.

Al llarg del matí, les forces russes van atacar, per primera vegada, la ciutat de Lutsk, al nord-oest del país i a prop de la frontera amb Polònia, i Ivano-Frankivsk, uns 250 quilòmetres més al sud i a la vora de Moldàvia, segons va afirmar Mikhailo Podoliak, assessor del cap de l’Oficina del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. Les sirenes van sonar a tota la regió, inclosa la ciutat de Leòpolis, el punt de trànsit dels ucraïnesos que busquen fugir i anar cap a Polònia, el país que acull la gran majoria dels refugiats.

A més, va haver-hi tres atacs aeris més a Dnipro, al centre sud del país, segons la cadena ucraïnesa ICTV, que va afegir que els projectils van caure a prop d’un jardí d’infància, en un edifici d’apartaments i en una fàbrica de sabates.

Aquesta és la primera vegada que aquestes ciutats són atacades des que fa disset dies va començar la invasió russa d’Ucraïna, fet que sembla assenyalar un canvi d’estratègia militar de Moscou amb una nova direcció de les tropes russes per atacar zones estratègiques frontereres amb els països europeus.

Paral·lelament, les forces russes que assetgen Kíiv s’estan reagrupant al nord-oest de la capital ucraïnesa, segons es desprèn de les imatges de satèl·lit captades pels serveis d’intel·ligència britànics, que sospiten que aquests moviments podrien ser la preparació d’un assalt a la ciutat els pròxims dies.

El reajustament de plans de Moscou, que segons els serveis d’intel·ligència occidentals, s’ha trobat amb més resistència de la que esperava, va més enllà dels darrers moviments sobre el terreny. El president rus, Vladímir Putin, va donar llum verda ahir a la incorporació de 16.000 voluntaris procedents del Pròxim Orient perquè donin suport als rebels que combaten a Ucraïna amb el suport de Moscou. La decisió del Kremlin permetrà a Rússia desplegar mercenaris bregats en el cos a cos procedents de conflictes com el de Síria sense fer augmentar tant el nombre de baixes russes.

El govern rus no mostra cap intenció d’afluixar la intensitat dels seus atacs per més alertes que ho hagi sobre la crisi humanitària de ciutats encerclades com Mariúpol i protestes pels atacs contra objectius civils.

El darrer, segons les autoritats ucraïneses, el bombardeig d’un hospital psiquiàtric proper a la ciutat d’Izyum, a l’est del país, que va obligar centenars de pacients a refugiar-se al soterrani. A aquest fet cal sumar-hi l’alerta de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Drets Humans, que va revelar ahir que havia rebut “informacions creïbles” sobre l’ús de bombes de fragmentació per part de les forces russes en zones poblades d’Ucraïna, fet que es podria considerar un crim de guerra.