El conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va tornar a censurar ahir que el govern espanyol hagi centralitzat els fons europeus Next Generation i hagi deixat en un paper “tristament testimonial” la possibilitat de gestionar-los des de Catalunya, amb pràcticament cap capacitat de decisió sobre “programes propis” ni quines són “les prioritats de país que necessiten més recursos”. Giró va lamentar que des que el Consell Europeu va acordar el 21 de juliol del 2020 aquest pla de recuperació que es va posar en marxa l’estiu passat, el govern de Catalunya “no ha disposat ni d’un sol euro” per decidir-ne la prioritat, però també va advertir que l’executiu català “no quedarà de braços plegats” per veure com des de Madrid “decideixen què ens convé i què no”. Per aquest motiu, va recordar que faran acció de govern fins allà on els “sigui possible” i, com a mínim, plantejaran quin model creuen que és el millor per a Catalunya, amb “solucions i propostes concretes per treure el màxim rendiment” de l’oportunitat que ofereix la Unió Europea (UE).

El conseller va fer aquestes afirmacions en l’acte de presentació del nou web dels fons europeus a Catalunya, que durant el 2021rebrà assignacions per valor de 1.904,4 milions a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència. Es tracta d’un 7,8% dels 24.198 milions d’euros que l’Estat va gestionar el 2021 dels 140.000 milions que arribaran en forma de transferència i de crèdits fins al 2026. Així ho va detallar la secretària d’Afers Econòmics i Fons Europeus, Matilde Villarroya, destacant que, dels 1.904 milions, 1.491 van correspondre a la Generalitat –el 14% del que van assignar a les comunitats des de l’Estat, quan el govern català demana arribar al 19%–; 121,8 corresponen al que assigna l’Estat a entitats públiques, i 290,7 milions han arribat a Catalunya a partir de convocatòries estatals.

Giró va explicar que la unilateralitat en les prioritats, projectes i convocatòries adoptades per l’executiu espanyol ha provocat que “les convocatòries es van fer tard i que les transferències de recursos encara s’han endarrerit més”. En aquest punt va recordar que només hi ha un marge de vint mesos per canalitzar els 44.000 milions d’euros i, davant la petició de l’executiu espanyol perquè els fes arribar els tres projectes emblemàtics a Catalunya, van aprofitar 13 dels 27 projectes elaborats fa un any al voltant dels eixos de les infraestructures, la tecnologia i el medi ambient, que representen una assignació de 2.089 milions. S’hi inclouen, entre d’altres, accions encaminades a la racionalització de l’aigua, la innovació audiovisual, la primera autopista quàntica entre Barcelona i Madrid, i un hub d’excel·lència de teràpies emergents i medicina especialitzada; desenvolupar el projecte de la proteïna alternativa, la bioeconomia circular dels purins i la descarbonització de la indústria. Giró calcula que tindran un “efecte tracció” sobre l’economia i mobilitzaran una inversió de 5.200 milions.