“Senyor Scholz, destrueixi aquest nou mur”, advertia ahir el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en un missatge virtual des del seu Kíiv assetjat, adreçat a un ple del Bundestag, el Parlament alemany, que l’havia rebut amb un fort aplaudiment.

La frase, per als berlinesos i la resta dels alemanys, remetia a aquell “Mr Gorbachov, tear down the Wall”, pronunciat el 1987 pel president dels EUA, Ronald Reagan, davant la Porta de Brandenburg, el símbol de Berlín, aleshores inaccessible perquè havia quedat enmig de l’anomenada Franja de la Mort, el mur berlinès.

Zelenski, un mestre del domini escènic, a més d’un president valent, va combinar aquesta imatge de la memòria col·lectiva alemanya amb la situació que provoca Moscou a l’Europa actual. Hi ha un “nou mur”, el que separa la llibertat de la manca de llibertat. Un mur que Putin construeix dia a dia, peça a peça, bomba a bomba, i que Europa no atura. Menys encara Alemanya, on la preocupació prioritària és l’economia. Ucraïna està “dia i nit, set dies per setmana”, sota els bombardejos russos. El mur que recorre Europa, segons Zelenski, avança també amb “cada decisió que no s’adopta”. És a dir, cada cop que Europa –o Alemanya– dubten davant Moscou o es conformen amb sancions “insuficients”, que, a més, arriben tard.

“Vam advertir molts cops que el Nord Stream 2 era una arma”, va recordar Zelenski, respecte a totes les alertes enviades des de Kíiv contra un gasoducte que havia de portar gas rus directament pel Bàltic, sense passar per Ucraïna. El Nord Stream 2, el segon tram d’un projecte signat pel canceller socialdemòcrata Gerhard Schröder el 2005 amb el seu aliat i amic Putin. Ni l’annexió de Crimea, el 2014, va aturar-ne la construcció. Alemanya, aleshores governada per la conservadora Merkel, es va deixar endur per una altra prioritat: “economia, economia, economia...”, en paraules de Zelenski.

El missatge virtual va coincidir amb els primers 100 dies de govern de Scholz. La seva coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals va heretar el dilema del gas rus dels seus antecessors. El Nord Stream 2 ha quedat bloquejat, per decisió de Scholz, l’endemà de començar la invasió.

Però Alemanya depèn encara del gas que des del 2011 entra pel Nord Stream 1. Pel vicecanceller i ministre d’Economia i Clima, el verd Robert Habeck, és una qüestió dolorosa. El gasoducte va néixer amb els ecologistes com a socis de Schröder. Des de l’oposició, en van exigir la suspensió. Ara, de nou al govern, no poden tallar de cop el gas rus, admet Habeck. La dependència és massa forta.