Girona, anys noranta del segle XX. El hip-hop domina els carrers i les places de la ciutat i de la veïna Salt. D’aquells grups de joves que es troben per pintar grafits i per competir en rimes afilades i accelerades, en surten formacions més o menys estables: per una banda, Geronación, que va publicar diversos discos amb el segell Avoid Records i va tenir força repercussió al conjunt de l’Estat i fins i tot a Llatinoamèrica; per l’altra, Discípulos del Micro, el grup d’on van sorgir Nomah i una jove dominicana anomenada Ari o Arianna Puello, que va publicar els seus primers discos amb l’altre gran segell del hip-hop estatal, Zona Bruta. Ara, establerta a Mèxic, Puello té ja estatus de clàssica dins del rap en espanyol a tots dos costats de l’Atlàntic.

Girona, anys vint del segle XXI, segon any de pandèmia. El hip-hop clàssic ha donat pas a una amalgama de sonoritats en què hi ha una mica de tot, sense gaires complexos estilístics. Per consensuar una etiqueta es parla de músiques urbanes. Entre les noves generacions predomina el recitat i l’actitud desafiant del rap, però no són rapers o b-boys. Les veus, distorsionades o no pel Vocoder, canten cançons d’amor i desamor del tercer mil·lenni. Utilitzen una tecnologia més sofisticada que els rapers i discjòqueis dels noranta, però tenen la mateixa mentalitat autogestionària, facilitada pels estudis casolans i les xarxes socials. Més que a les places i els carrers, buidats encara més per la pandèmia, es troben amb els col·legues en el món virtual d’internet i en algun pis –concretament, un que es troba a la ronda del Pare Claret, a l’Eixample gironí–, que és punt de trobada, local d’assaig i estudi de gravació.

En aquest pis es troben els protagonistes d’aquesta història, tots ells joves de vint i pocs anys. El primer de qui es va sentir a parlar va ser Pol Bordas, que el 2020 va guanyar el premi Cases de la Música del concurs Sona 9, gràcies al qual ha pogut gravar l’EP El dia més curt de la setmana (2021) després de diversos singles en solitari i col·labos amb altres companys de generació. També l’any passat, un altre habitual del pis de Pare Claret, Malson Atmosfèric, que no parava de llançar mixtapes a través de les plataformes –fa poc ha estrenat la cançó La ciutat–, va organitzar un festival al seu poble, Sant Julià de Ramis, el Santju Trap, que va concebre com a treball de final de grau dels estudis de comunicació cultural i tindrà continuïtat aquest any. En paral·lel Geri i Sangaku llancen tot un àlbum sobre el final d’una relació de parella, Estar bé estar malament, i més recentment el primer ha publicat el single I si la ruptura forma part de la relació? Hi ha més noms, entre els quals hi ha cantants, productors, fotògrafs i realitzadors de videoclips: Lluna Valls, Miquel Gil, Yann Visuals, Jason Palma, Quimo, Lil Geri, NN Pandu o Tramma, l’única del col·lectiu –conegut oficiosament com a Girona la Capi– que fins ara tenia contracte discogràfic: l’any passat va publicar l’àlbum Voldria dir-te amb el segell Delirics. Però fins ara l’autoedició era la norma: un tret identitari que pot començar a canviar amb Metz Records, un subsegell de la discogràfica gironina U98 Music que vol “formalitzar l’escena, perquè no s’acaba de visualitzar, i volem que els mitjans vegin que Girona hi és present”, diu Malson Atmosfèric. “Necessitem algú que ens doni una empenta per professionalitzar-nos sense perdre la nostra essència”, hi afegeix.

També a Girona funcionen Doble & Hug Sound, que ja s’aproximen als 25 milions de visualitzacions del videoclip de la cançó 3 A.M. i l’any passat van publicar l’EP Quizás (Halley Records), amb un primer tema en català: Què hi fas? En el seu equip hi ha Urban, que va ser membre de Geronación. El cercle es tanca.