“El món a l’inrevés: un delinqüent condemnat a nou anys de presó per donar un cop a l’Estat i destrossar patrulles policials denuncia a qui exigeix complir la llei i la convivència”, va etzibar el líder del PP –ara ja defenestrat– Pablo Casado a Twitter el desembre del 2021 en conèixer la querella del secretari general de Junts, Jordi Sànchez. Era la forma de ratificar el que va dir en un acte el 19 de desembre a Saragossa, en què va acusar Sànchez d’“haver destrossat un cotxe de la Guàrdia Civil” i de “pujar amb un megàfon a instigar la violència”. El Tribunal Suprem, però, rebutja la querella de Sànchez perquè les paraules de Casado “sorgeixen en el curs d’una discussió pública que versa sobre assumptes d’interès públic i que concerneix persones amb rellevància pública”, i això “exclou, en principi, l’afectació de la intimitat” i “amplia els límits de la crítica permissible”. La defensa de Sànchez exigia al Suprem investigar Casado per si les afirmacions eren constitutives d’un delicte de calúmnies o, subsidiàriament, d’injúries.