Respectant el dol demanat per la família del pres independentista cors Yvan Colonna, mort dilluns a Marsella després de tres setmanes en coma, les concentracions en record seu a Còrsega just després es van succeir sense gaires aldarulls però amb una calma tensa. La classe política ha decidit limitar les declaracions, conscient que la base estudiantil manté la mobilització i la desaparició de Colonna podria tornar a inflamar el carrer. Per evitar-ho també, el primer ministre francès, Jean Castex, ha anunciat que els altres dos presos nacionalistes més coneguts, Alain Ferrandi i Pierre Alessandri, seran traslladats a mitjan abril al penal cors d’U Borgu des dels afores de París.

“És el moment del recolliment i, en un segon temps, les responsabilitats que evidentment sorgeixen hauran de ser assumides pels interessats”, va explicar Emmanuel Mercinier-Pantalacci, advocat de Colonna. “D’aquí a uns dies reprendrem les accions judicials”, va afegir sobre l’agressió d’un altre pres islamista el passat 2 de març a Arle, a la Provença, en què va escanyar Colonna durant vuit minuts sense que hi intervinguessin els guàrdies, tot i que les càmeres van gravar l’acció. Això ja ha fet obrir una causa penal contra l’agressor i una investigació administrativa i ha provocat compareixences parlamentàries.

Però l’escàndol ha sacsejat els responsables polítics que fins ara havien impedit que l’independentista complís la seva pena a perpetuïtat en una presó de l’illa per l’assassinat del prefecte Claude Érignac el 1998 a Aiacciu. Precisament, l’actual president de l’executiu cors, Gilles Simeoni, va ser l’advocat de Colonna. Tot i que fins ara no havia aconseguit que s’aprovessin aquests trasllats, que emanen directament de l’equip d’Emmanuel Macron a l’Elisi.

De moment, Simeoni només ha fet arribar “el seu pensament i el seu condol” a la família d’Yvan Colonna. Aquesta reacció més suau que la del primer dia es produeix després que el ministre de l’Interior francès, Gérald Darmanin, fos enviat d’urgència la setmana passada a Còrsega pel president Macron amb una promesa “d’autonomia” per apaivagar dues setmanes de revoltes.

Una visita que es va saldar en un document signat per Darmanin i Simeoni, en què tots dos es comprometen a negociar un estatut d’autonomia a París a partir de la primera setmana d’abril. En aquest document es detalla que la discussió tractarà “de la llengua, la cultura i el reconeixement del poble cors”, fixant-se en “estatuts existents a la Constitució, al Mediterrani o a l’arc atlàntic, o amb propostes sui generis”. El fet, però, que no s’acceptés un estatut de resident cors, reivindicat per protegir-se de l’especulació immobiliària a l’illa, va fer que la resta de forces nacionalistes no signessin el protocol.

L’escepticisme sobre el desenllaç de les negociacions és el que manté la mobilització estudiantil, que continua blocant l’accés a la Universitat de Corti i paralitza la majoria d’instituts de l’illa. És imprevisible saber què passarà quan s’acabi el dol.