Tot va ser molt previsible en els Oscar, excepte la galtada de Will Smith a Chris Rock, que ressonarà fins a l’eternitat. La teatralitat de l’escena, amb la caminada decidida de l’actor fins on era el presentador, la manera de deixar anar el braç, la tornada amb cara tensa i alhora orgullosa, el rostre d’incredulitat de Chris Rock, l’intent de la realització de dissimular l’escàndol aprofitant el fals directe (amb uns segons de retard)... Tot plegat ens va fer creure a molts teleespectadors que Will Smith acabava de fer la millor interpretació de la seva vida. Però no, anava de debò.

En la línia de Ricky Gervais en els Globus d’Or, Chris Rock va fer un petit monòleg en què provocava la gent abans de donar l’Oscar al millor documental. Després de fer broma amb Javier Bardem i Penélope Cruz, es va girar cap a Will Smith i la seva parella, Jada Pinkett Smith, i li va engaltar una broma de mal gust: “Jada, t’estimo, estic desitjant veure’t a La tinenta O’Neil 2.” Feia referència al cap rapat de l’actriu, a causa del problema d’alopècia que té (la seva pròpia filla es va afaitar el cap per solidaritzar-s’hi). Va ser llavors que Will Smith va protagonitzar l’escena més vista de la seva carrera.

Després es va mig disculpar, entre llàgrimes, però ja era tard. Com aquelles nits en què jugadors de futbol mítics (Juanito, Pepe, Goicoetxea...) perdien els papers en un moment de bogeria descontrolada, el partit jugat al Dolby Theatre de Hollywood la matinada de diumenge a dilluns serà recordat per la galtada de Will Smith. Igual que fa cinc anys es va parlar sobretot del sobre equivocat: Warren Beatty i Faye Dunaway van donar l’Oscar al millor film, per error, a La La Land. Un sofisticat protocol garanteix que això no es repeteixi. Per evitar el que va passar en la gala d’ahir a la matinada, potser caldrà protegir rere una tanca els presentadors amb ànims de provocar, o contractar guàrdies de seguretat de dos metres d’alt per dos d’ample.