Quan falta poc més d’una setmana per a la primera volta de les eleccions presidencials franceses, el pròxim 10 d’abril, la distància en la intenció de vot entre el president, Emmanuel Macron, i la candidata ultradretana a l’Elisi, Marine Le Pen, s’escurça a només set punts fins a arribar a l’avantatge més estret mai registrat, segons revela un sondeig difós ahir per la cadena BFMTV i el setmanari L’Express.

L’estudi preveu per a la primera volta un 28% dels vots per a Macron i un 21% per a Le Pen, seguits de Jean-Luc Mélenchon, candidat de la França Insubmisa (15,5%) i única figura progressista amb possibilitats d’accedir a la segona volta. Per la seva banda, l’ultradretà Éric Zemmour i la candidata conservadora Valérie Pécrésse es mantenen en la seva tendència a la baixa i recollirien només al voltant d’un 10% dels vots.

Quant a la segona volta, el 24 d’abril, l’estudi demoscòpic mostra un avanç de Le Pen fins a situar-se en un 47,5% de les intencions de vot, cada cop més a prop de Macron, que recolliria un 52,5%.

De confirmar-se aquest resultat, l’actual president reeditaria el seu mandat de cinc anys, si bé amb un marge poc folgat. Les últimes enquestes concedien a l’actual cap d’estat almenys un 55% de la intenció de vot en segona volta enfront de Le Pen, líder del Rassemblement National, que tindria almenys un 45%. Fa cinc anys, Macron es va imposar a la mateixa rival amb una gran diferència (66,10% contra 33,9%), després de l’enfonsament en campanya de les dues grans formacions tradicionals de dreta i d’esquerra, Els Republicans i el Partit Socialista.

La seva resistència en les enquestes ha portat els responsables de campanya de Le Pen a mantenir l’estratègia, consistent a moderar la imatge de la candidata ultradretana, humanitzar-ne la personalitat i convèncer els votants que la seva victòria no representaria cap amenaça per a la República. Durant la campanya, Le Pen ha posat l’accent en els temes socials erigint-se en defensora del poder adquisitiu dels francesos, molt minvat a causa de la inflació que ha seguit a la pandèmia i a l’actual guerra d’Ucraïna, que ha disparat a l’alça els preus de l’energia i altres productes bàsics.