L’Audiencia Nacional ha condemnat Arantza Zulueta a set anys i mig de presó en el marc del sumari 13/13 i ha dictat tres condemnes més d’entre 3 i 4 anys de presó pels també advocats Jon Enparantza, Naia Zuriarrain i Iker Sarriegi.

El tribunal ha donat per bona l’acusació fiscal “d’integració a organització terrorista i dipòsit d’armes i explosiu” i ha rebutjat l’argument de les defenses que l’activitat dels acusats mai va traspassar l’àmbit jurídic derivat de la seva feina com a lletrats. En la seva sentència, de 549 pàgines, la secció quarta de la sala penal de l’Audiencia Nacional, absolt a tres altres acusats, Julen Zelarain, Saioa Agirre Nerea Redondo.

Els quatre advocats condemnats s’havien encarregat de la defensa de diversos presos bascos, però el tribunal espanyol assegura en la sentència que no eren només advocats, sinó que feien d’enllaç entre ETA i els presoners, fet que els converteix en membres de l’organització armada. El tribunal avala així l’argument del “tot és ETA”. La defensa dels processats havia denunciat irregularitats, tortures i vulneracions de drets fonamentals. Sobre les denúncies de tortures, la sentència recull els testimonis de Zuriarrain i Agirre a la sala de vistes. Tot i això, en tots dos casos el tribunal es limita a deixar constància d’això per afegir a continuació que no consten “signes de violència” en els informes forenses, per la qual cosa conclou que “les denúncies de tortures no estan acreditades”.

El cas es remunta al 2010 i va ser instruït per l’aleshores jutge Fernando Grande-Marlaska, actual ministre de l’Interior espanyol. Grande-Marlaska els va enviar a presó sota l’acusació de tenir vincles amb l’anomenada Halboka, que l’aleshores jutge, definia com “una estructura orgànica de la banda terrorista creada al voltant del 2002 i que s’encarrega de gestionar tot el que fa referència al col·lectiu de Presos i al seu entorn”.