Copdemar acaba de publicar el seu primer disc, però no és un grup nou: de fet, els seus components feia ja uns quants anys que li dedicaven temps com a formació paral·lela dels seus altres projectes. Dos dels seus components, per exemple, són els germans Alfred (baix) i Àlex Alegre (bateria), també components d’Illinoise –grup que el 2019 va publicar el seu últim disc, 166, i que ara es troba “molt parat”– i membres de l’associació Soroll, organitzadora del festival Actitud. Copdemar es completa amb Héctor Notario (abans amb Lagonsales i Rot) i Dadavid (Caja de Ordenación n. 4, Decurs), que va tocar la guitarra fins ben acabada la gravació del disc. Després, Xavi Prat, també d’Illinoise, va agafar el seu relleu. L’enregistrament es va portar a terme en directe, l’octubre del 2020, als estudis Ultramarinos Costa Brava, de Sant Feliu de Guíxols, amb Santi Garcia als controls, i el seu germà Víctor es va encarregar de la masterització. Àlex Alegre és l’autor del disseny gràfic.

El disc s’ha editat en vinil, gràcies a l’aliança entre diferents segells –Saltamarges, Navalla Records, Pa i Raïm Edicions i Subpost– i també es pot escoltar a les plataformes .

Copdemar defineix la seva proposta com a “música més pròpia dels anys 90, amb guitarres fosques i sorolloses i influències de Sonic Youth o Los Planetas, però també del punk i el hardcore, per la filosofia autogestionària”. Al disc hi conviuen temes que no arriben als dos minuts ( Asperger ) i d’altres que superen els sis i els set minuts, com El terral. “És la nostra La caja del diablo”, diuen en referència al tema de Los Planetas.