Fa més de 18 hores que en Mark està davant de l’ordi­na­dor, inten­tant des­xi­frar un codi a inter­net per blo­que­jar algu­nes pla­ta­for­mes rus­ses. Vol pre­ser­var el seu ano­ni­mat perquè sap que el que fa és il·legal i podria tenir con­seqüències. Té 19 anys, és estu­di­ant d’engi­nye­ria mecànica i, en les esto­nes lliu­res, exer­ceix de pirata informàtic. Es cal­cula que hi ha uns 300.000 hackers volun­ta­ris a tot el món dis­po­sats a com­par­tir els seus conei­xe­ments i llui­tar con­tra l’ofen­siva russa a la xarxa. Ell n’és un.

La missió d’aquest par­ti­cu­lar exèrcit d’inter­net és llui­tar con­tra els assalts cibernètics rus­sos que tenen com a objec­tiu ata­car els sis­te­mes ban­ca­ris, les comu­ni­ca­ci­ons i les plan­tes energètiques en un moment en què les rela­ci­ons entre el Krem­lin i Occi­dent estan pas­sant pel pit­jor moment. “Cal estar ben pre­pa­rats i inten­tar sobre­viure a un pos­si­ble atac a les xar­xes, perquè es poden atu­rar els bancs, les fàbri­ques o el cor­reu”, explica l’estu­di­ant per vide­o­tru­cada i asse­gura que “les con­seqüències d’una guerra cibernètica poden ser catastròfiques”.

L’Agència de Segu­re­tat Naci­o­nal i l’Ofi­cina Fede­ral d’Inves­ti­ga­ci­ons estan lide­rant les estratègies per evi­tar una situ­ació que pugui posar en perill l’esta­bi­li­tat i la segu­re­tat del país.

Els ser­veis d’intel·ligència dels EUA també han reforçat la vigilància perquè saben que hi ha més pos­si­bi­li­tats que hi hagi un atac cibernètic abans que cai­gui una bomba nuclear en ter­ri­tori nord-ame­ricà, tot i les con­ti­nu­a­des ame­na­ces del pre­si­dent rus, Vladímir Putin.

Tho­mas Gra­ham, un inves­ti­ga­dor del Con­sell de Rela­ci­ons Exte­ri­ors, que s’ha espe­ci­a­lit­zat en la diplomàcia entre els EUA i Rússia, asse­gura que, aquests dies, als pas­sa­dis­sos de la Casa Blanca hi ha un clima de gran ner­vi­o­sisme per la hipòtesi d’una guerra cibernètica per­pe­trada per Putin. “Hi ha una crei­xent pre­o­cu­pació a Was­hing­ton perquè Mos­cou pugui llançar aquests atacs ara perquè la seva ofen­siva mili­tar s’ha estan­cat a Ucraïna i veu Was­hing­ton com el país que ha lide­rat l’esforç per cas­ti­gar Rússia per la seva agressió”, exposa l’inves­ti­ga­dor del cen­tre de pen­sa­ment en decla­ra­ci­ons a El Punt Avui.

Atès d’aquest esce­nari, el pre­si­dent nord-ame­ricà, Joe Biden, va dema­nar ajuda ober­ta­ment a les empre­ses pri­va­des, que són les que tenen gran part de la infra­es­truc­tura crítica del país, perquè pren­guin mesu­res més dràsti­ques per pro­te­gir els seus sis­te­mes informàtics. “Si encara no ho han fet, insto els nos­tres socis del sec­tor pri­vat a enfor­tir les seves defen­ses cibernètiques imme­di­a­ta­ment”, va adver­tir a través d’un comu­ni­cat.

Els asses­sors del man­da­tari són cons­ci­ents que “la mag­ni­tud de la capa­ci­tat cibernètica de Rússia és impor­tant”, com han reco­ne­gut fonts del govern. Per això, insis­tei­xen a posar en marxa totes les mesu­res necessàries per fer front a l’amenaça de Mos­cou, con­vençuts que Putin està dis­po­sat a qual­se­vol cosa perquè és part del seu manual d’estil.

No és el pri­mer cop que els EUA estan en alerta per una situ­ació simi­lar. El 2020, la Casa Blanca va asse­nya­lar Mos­cou per l’atac a SolarWinds, en què s’allot­gen diver­sos ser­vi­dors fede­rals, i a l’ole­o­ducte Colo­nial que passa per part del con­ti­nent ame­ricà.