El líder hon­garès, Vik­tor Orbán, podria con­ti­nuar al poder a Hon­gria mal­grat l’ajus­tada dis­puta amb el bloc opo­si­tor en les legis­la­ti­ves d’ahir, segons les últi­mes enques­tes publi­ca­des al ves­pre per l’empresa Medián. A l’hora del tan­ca­ment d’aquesta edició, aquest pri­mer minis­tre d’aires auto­ri­ta­ris es per­fi­lava com el gua­nya­dor amb un 49% de vot. Ultra­con­ser­va­dor, racista i homòfob, Orbán aca­ri­cia el quart man­dat, amb el qual con­ser­va­ria el títol de man­da­tari més veterà de la Unió Euro­pea. Això sí, sense majo­ria abso­luta.

I és que no han estat uns comi­cis fàcils. En els 12 anys que fa que ocupa el càrrec, mai havia tin­gut un des­a­fi­a­ment tan gran a la seva hege­mo­nia política al país. Pràcti­ca­ment tota l’opo­sició s’ha aliat en una gran coa­lició for­mada per sis par­tits i lide­rada pel con­ser­va­dor Peter Marki-Zay. Catòlic, pare de set fills i alcalde d’una petita loca­li­tat, Marki-Zay no hau­ria pogut vèncer el tot­po­derós Orbán.

Units per Hon­gria tenia espe­ran­ces de fer el sor­passo veient les enques­tes de dis­sabte, que augu­ra­ven un empat tècnic. Tan­ma­teix, a la inver­sem­blant aliança entre el Par­tit Soci­a­lista, l’esquer­rana Coa­lició Democràtica Diàleg per Hon­gria, els libe­rals de Momen­tum, els eco­lo­gis­tes de l’LMP i els naci­o­na­lis­tes de Job­bik, li hau­ria fal­tat el suport de la ciu­ta­da­nia. Amb una par­ti­ci­pació lleu­ge­ra­ment més baixa que el 2018, les enques­tes del ves­pre només dona­ven un 41% de vots al bloc opo­si­tor. El 9% res­tant que neces­si­tava se l’hau­rien repar­tit entre el par­tit humorístic MKKP (4,5%) i l’ultra­dretà Mi Hazánk (4,5%).

Hon­gria sem­bla optar per qua­tre anys més d’Orbán després d’anar a uns comi­cis que han estat dels més ten­sos en anys per la guerra a Ucraïna, la incer­tesa econòmica, el males­tar de les mino­ries i les dis­pu­tes amb Brus­sel·les per l’estat de dret. Marki-Zay va fer cam­pa­nya acu­sant el pri­mer minis­tre de ser el “Putin hon­garès”, però el mis­satge no ha calat tant com la por d’enfron­tar-se al Krem­lin, tal com deia que pas­sa­ria el par­tit d’Orbán, el Fidesz, si “l’esquerra” gover­nava Hon­gria.

Els hon­ga­re­sos també esta­ven cri­dats ahir a votar en el referèndum d’Orbán sobre la polèmica llei que pro­hi­beix par­lar d’homo­se­xu­a­li­tat i trans­se­xu­a­li­tat a les esco­les. Pel Fidesz, és una norma que vol sal­va­guar­dar els valors cris­ti­ans davant el libe­ra­lisme. Per a la comu­ni­tat LGT­BIQ+ i Brus­sel·les, vul­nera els drets fona­men­tals del col·lec­tiu.

Després que la Comissió Euro­pea li obrís un expe­di­ent san­ci­o­na­dor, el govern d’Orbán va con­vo­car el referèndum per tal d’obte­nir l’aval ciu­tadà a les seves lleis dis­cri­mi­natòries.

En el moment del tan­ca­ment d’aquesta edició encara no hi havia resul­tats pre­li­mi­nars, si bé diver­ses asso­ci­a­ci­ons de drets humans avi­sa­ven de la redacció con­fusa de les pre­gun­tes i rebut­ja­ven de ple la con­sulta.