Política

Hong Kong

Carrie Lam renuncia a presentar-se a la reelecció

La cap del govern de Hong Kong justifica la decisió de no optar a un segon mandat per motius familiars

Durant el seu govern, el territori autònom ha retrocedit en drets i llibertats i també en l’àmbit econòmic

La cap de l’executiu autònom de Hong Kong, Carri Lam, ha confirmat aquest dilluns que no optarà a la reelecció als comicis del proper mes de maig.

Lam ha anunciat la seva decisió durant la roda de premsa diària on informa de la situació de la pandèmia de Covid-19, en la qual ha explicat que l’ha pres per motius familiars.

“Hi ha un únic motiu per a la meva decisió: La meva família és la meva principal prioritat i creuen que ja és l’hora que torni a casa”, ha dit Lam, lleugerament emocionada.

Ha afegit que Pequín “entén i respecta” la seva elecció i ha agraït el suport de les autoritats xineses durant el seu mandat, que ha estat marcat per les protestes polítiques i la incertesa econòmica al centre financer d’Àsia.

La veterana política, de 64 anys i amb una carrera de 42 anys treballant per al govern, es va convertir el 2017 en la primera dona al capdavant de l’executiu autònom en obtenir 777 dels 1.194 vots del comitè electoral. Lam, però, ha arribat al final del seu mandat de cinc anys com la governant pitjor valorada d’ençà que el 1997 el Regne Unit va retornar a la Xina la sobirania de la fins aleshores colònia britànica. Durant el seu govern, Hong Kong ha retrocedit en matèria de llibertats civils en favor d’un apropament al govern central xinès.

El 2019 Lam va presentar una controvertida llei per a l’extradició de pròfugs de Hong Kong a la Xina que va desencadenar una onada de protestes de gran intensitat, que es va prolongar durant sis mesos. Pequín hi va respondre amb el disseny d’una Llei de Seguretat Nacional que en la pràctica ha eliminat qualsevol possibilitat de dissensió política i llibertat d’expressió.

L’aplicació de la nova llei, imposada a mitjan 2020, ha produït una onada de detencions i greus retrocessos en el respecte dels drets humans, segons ha denunciat Amnistia Internacional (AI) en el seu últim informe anual.

La popularitat de Lam ha continuat en declivi en els últims mesos pels rebrots de Covid-19, que han convertit l’excolònia britànica en el territori del món desenvolupat amb les taxes de mortalitat més altes, malgrat les severes mesures de prevenció que havien aconseguit mantenir sota control la pandèmia.

Aquesta política, però, ha tingut uns efectes molt durs sobre l’economia del territori i ha provocat el tancament o la sortida de nombroses empreses, així com la de 70.000 dels seus residents.

Possibles relleus

Hong Kong ha tancat aquest diumenge el període de presentació de candidatures per a les eleccions del proper 8 de maig, les sisenes per triar el cap del govern autònom.

Fina ara sis candidats han fet pública la seva intenció de concórrer als comicis, entre els quals dos empresaris afins a Pequín i un vigilant de seguretat, que no han despertat gaire interès.

Mitjans locals han apuntat aquest dilluns a la possibilitat que el número 2 de Lam i del govern local, John Lee, es presenti al càrrec. De confirmar-se aquesta informació, Lee seria un dels aspirants amb més probabilitats de victòria.

Les eleccions s’havien de celebrar el passat 27 de març, però es van ajornar al 8 de maig arran del principal rebrot de la Covid-19 a Hong Kong des de l’inici de la pandèmia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.