Israel intentarà segellar les bretxes del seu mur de separació amb la Cisjordània ocupada després de l’atac de fa una setmana d’un palestí que va creuar a través d’un buit en la barrera. Des de llavors, l’Exèrcit ha augmentat els controls i intenta impedir el pas de treballadors palestins irregulars.

“Hem desplegat més forces” per a controlar l’àrea “i prendrem iniciatives per a reparar diferents punts de la tanca”, va dir un alt càrrec israelià a diversos periodistes, entre ells Efe. Les tropes desplegades també s’ocupen de “parar a qui no tenen permisos per a creuar a Israel”, va agregar.

Segons mitjans, això afecta milers de palestins sense autorització d’ocupació que, en gran manera, creuen diàriament, o setmanalment, de Cisjordània a Israel per dotzenes de bretxes existents en la barrera. Solen treballar com a mà d’obra barata en sectors informals o de la construcció.

Després que un palestí travessés la tanca la setmana passada i cometés un tiroteig a la ciutat israeliana de Bnei Brak, que va deixar cinc morts, aquesta polèmica barrera que Israel va alçar fa dues dècades al·legant motius de seguretat preocupa de nou autoritats, opinió pública i a l’aparell de defensa del país.

La reparació de les bretxes del mur, de les quals hi hauria dotzenes entre els seus centenars de quilòmetres de llarg, “portarà temps”, costarà “molts diners”, però ja ha començat, segons ha explicat la mateixa font oficial.

Fins fa poc, soldats i forces de seguretat israelianes tendien a fer els ulls grossos quan aquests creuaven per buits del mur, aprofitant punts apartats que podien travessar sense ser vists, encara que a vegades hi havia batudes i se’ls impedia el pas.

D’acord amb analistes, aquest és un flux conegut per tots que les autoritats israelianes no volien frenar per a evitar erosionar encara més el precari estat de l’economia palestina.

No obstant això, l’atac recent ha despertat de nou els temors de seguretat, i diversos sectors, especialment alguns corrents d’extrema dreta israeliana, demanen accions immediatament per a segellar el mur i impedir el moviment clandestí de palestins.

D’altra banda, els palestins ho veuen com una mesura d’apartheid que limita la seva llibertat de moviment en un territori ja sotmès a ocupació i colonització israeliana des de 1967.

La Cort Internacional de Justícia (CIJ), màxim òrgan judicial de l’ONU, va dictaminar en 2004 que el mur era il·legal i contrari al dret internacional. Al seu torn, va establir que havia de ser destruït i que els palestins tenien dret a ser indemnitzats per això.