Els governs d’Espanya i els Països Baixos aposten per relaxar les regles fiscals, que fixen els límits de dèficit i deute als estats, i que els països tinguin plans “específics” cap a la sostenibilitat fiscal.

Tradicionalment amb posicions oposades en les respostes a les crisis, ara ambdós països s’han unit per defensar la necessitat de reformar les regles fiscals comunitàries.

En un document conjunt, indiquen que, “en un context d’elevats nivells de deute”, els estats s’han de “comprometre a construir” espai fiscal per fer front a pròxims xocs i que cal fer-ho a través “d’estratègies específiques” per als països que siguin “realistes”, “graduals” i “ambicioses”, així com “compatibles amb el creixement i la creació de llocs de treball”.

El document, presentat aquest dilluns per la vicepresidenta econòmica del govern espanyol, Nadia Calviño, i la ministra de Finances dels Països Baixos, Sigrid Kaag, en els marges de l’Eurogrup, planteja la possibilitat de seguir en l’àmbit fiscal el sistema de governança del fons de recuperació. És a dir, que els estats proposin els seus “plans fiscals específics a mitjà termini” per “reforçar la sostenibilitat d’una manera que afavoreixi el creixement”.

Tot i intentar trencar la dinàmica de blocs entre el nord i el sud que caracteritza el debat sobre les regles fiscals, el text recull demandes pròpies del nord, com l’ambició en la consolidació fiscal i la necessitat que aquesta sigui “eficient”. El document, però, també incorpora peticions del sud, com que la disminució del dèficit i el deute es faci sense comprometre el creixement econòmic.

Des de l’inici de la Covid-19, les regles fiscals estan suspeses per permetre als estats gastar més per fer front a la pandèmia. La previsió és que es tornin a aplicar a partir del 2023, però les conseqüències econòmiques de la invasió russa a Ucraïna han obert la porta a poder mantenir la suspensió.