Produir béns i serveis en harmonia amb les espècies que configuren la biodiversitat que ens envolta ja és un deure que les empreses hauran d’escometre de cara als propers anys.

A escala global, la pròxima cimera del Conveni sobre Diversitat Biològica integrarà per primer cop, com explicava David Álvarez, director executiu de la consultora en biodiversitat Ecoacsa, en unes jornades sobre empresa i biodiversitat organitzades pel Col·legi d’Economistes de Catalunya, “metes que afecten directament les empreses, com ara que avaluïn i informin sobre les seves dependències i impactes en la diversitat biològica, amb el compromís de reduir progressivament, almenys a la meitat, els impactes negatius, tot avançant cap a la plena sostenibilitat de les pràctiques d’extracció i producció, les cadenes de subministrament, l’ús i l’eliminació”.

A Catalunya, hom ha de partir de l’estremidora revelació de l’Informe de l’Estat de la Natura: en vint anys, la biodiversitat ha minvat un 25% en les poblacions de 350 espècies. És per això que, com diu Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, “és necessari, com ens assenyala el Pla d’Acció de l’Estratègia de Patrimoni Natural, la col·laboració amb les empreses, en considerar el vincle de la biodiversitat amb l’activitat econòmica”. Afegeix que “el Pla d’Acció, per al període 2023-2026, considera el sector empresarial estratègic per treballar de forma col·laborativa”.

I com reben aquesta invocació els empresaris? El cert és que més norma sempre fa por, tot i ser conscient que és una demanda social respectar totes les espècies del medi natural. Narcís Bosch, director gerent del consell general de cambres, reconeix que “no hi ha prou percepció de la pèrdua de biodiversitat i, tot i la creixent preocupació per ser sostenibles, mana encara assolir la prosperitat”. Creu que “les noves obligacions europees en matèria de finances i sostenibilitat poden conscienciar-los, però ho faríem malament si el senyal per a les empreses és que poden rebre una clatellada, com patir restriccions de crèdit”. La UE està treballant en una taxonomia de finances sostenibles, basada en sis pilars, que, com diu David Álvarez, “ha de transformar les finances de les empreses, perquè si no són classificades com a sostenibles, pot suposar una pèrdua d’accés al finançament”. Iniciatives com Align, Transparent i TNFD han de desembocar l’any vinent en la creació de models que recolliran la biodiversitat dins dels estàndards de comptabilitat. Salvador Sedó, director de Desenvolupament Sostenible de Foment del Treball, observa que “l’administració no només ha d’apostar pel conservacionisme, sinó que també ha d’afavorir l’activitat econòmica”. Pensa que, en lloc de prohibicions, cal desenvolupar nous models productius. En consonància amb el que diuen els experts, també pensa que ha ser clau l’acció col·laborativa amb l’administració, que no s’ha de limitar a imposar unes regles del joc, sinó a ajudar l’empresa a mesurar el seu impacte i a establir mecanismes per comunicar la seva relació amb la biodiversitat. Per a Jordi Costa, hem de veure si, “com ha passat explorant a fons el model d’economia circular, amb la biodiversitat poden guiar les empreses a la recerca d’oportunitats”. Les tasques per revertir la situació actual són un reguitzell d’oportunitats. El Fòrum Econòmic Mundial creu que si incorporem el capital natural en l’activitat econòmica, l’impacte econòmic d’aquí al 2030 pot ser de 10.110 bilions de dòlars, en la gestió del sòl i els oceans, la creació d’infraestructures verdes o el desenvolupament de les energies renovables. Dins d’aquesta perspectiva, la creació de llocs de treball pot arribar arreu als 395 milions. Altres estudis animen a menar cap a model d’acoblament amb la biodiversitat, perquè el PIB mundial guanyi anualment 0,23 bilions de dòlars, en lloc de perdre, com passa ara, 9,87 bilions.