Tsunami.

Però també a empreses viables que acumulen molts problemes de tresoreria per dos anys complicats. “Ara han de començar a amortitzar i això pesarà com una llosa”, assegura Jordi Solé, responsable de la consultora financera Kreedit. Menys conegut és que entre les demandants de préstecs ICO hi ha empreses que no necessitaven finançament addicional per fer front a la pandèmia però a les quals el banc va substituir les línies de finançament del circulant per aquests crèdits. És a dir, productes bancaris que es renovaven cada any, per altres que cal amortitzar i retornar. “Fa dos anys es va muntar un sistema per salvar els bancs, per reduir la seva exposició, i no per ajudar les pimes, ben bé al contrari, perquè haurà perjudicat empreses que no havia perjudicat la pandèmia”, es lamenta.

Com s’ha dit, l’endeutament derivat de la covid, tot i ser greu, només explica una part de l’espinós context ple d’adversitats al qual han de fer front el teixit empresarial i l’economia en el seu conjunt. La factura energètica, la manca de subministraments i els problemes del transport han trencat la previsibilitat i la fiabilitat en què s’han de desenvolupar els negocis. Les empreses no poden fabricar perquè no tenen la matèria primera i, en alguns casos, han d’incomplir els terminis de lliurament o han de renegociar els contractes perquè els costos són tan elevats que no els poden assumir amb els marges empresarials. En altres casos, algunes empreses han preferit aturar l’activitat momentàniament per no perdre diners, o ho han fet obligades perquè els que perden diners són clients o proveïdors i la cadena s’ha trencat per alguna de les baules. En aquest context, qui més qui menys és avui dia més vulnerable i fràgil. Que s’espatlli una màquina pot voler dir que cal aturar la producció perquè la peça necessària, que ve de l’altra part del món, i que abans estava disponible en poques hores, avui pot trigar mesos. Contravenir els acords entre empreses ha deixat de ser excepcional.

L’Observatori de la Morositat de la Cepyme, la Confederació Espanyola de la Petita i la Mitjana Empresa, encara no dona senyals del deteriorament de la mora empresarial, però firmes especialitzades en la reclamació d’impagaments com ara Credit Back han advertit sobre un augment ràpid dels terminis de pagaments, segons els seus càlculs.

El temor és que, en aquest entorn de fragilitat, la caiguda d’algunes empreses pugui provocar una cascada de tancaments perquè es veurien afectats clients i proveïdors. “No cal ser gaire espavilat per saber el que passarà, perquè s’estan ajuntant coses que per separat ja farien trontollar l’activitat empresarial”, subratlla el director general de Kreedit.

Però l’anàlisi de la situació també admet lectures més positives avalades per evidències, com ara que, malgrat tot, l’economia creix i genera ocupació. O que salons com ara el B-Travel i Alimentària s’han desenvolupat aquests dies en un clima d’un innegable optimisme.

Positius.

Des de la seva perspectiva, els préstecs avalats per l’ICO, més que un salvavides, han estat un element de seguretat en un context d’incertesa: “Moltes empreses ja l’han tornat en el primer any de carència i no ha estat un tema problemàtic”, hi afegeix.

Joan Tristany pensa que el context d’enorme incertesa pot contribuir a extremar la interpretació del que està passant però també admet que la realitat empresarial pot ser molt diferent entre sectors. Tanmateix pensa que els problemes com l’encariment dels costos derivats de la factura energètica han tocat sostre i que van pel camí d’estabilitzar-se.