La tecnologia mal aplicada té centenars de detractors, i no els sobren motius. Cada cop que sentim un “ding” al mòbil se’n va una part de la nostra tranquil·litat. Ens avisa que hi ha alguna cosa que no ens podem perdre i pensem: “Necessito saber què ha passat”, per tant, tant jo com la meva atenció ja hem escollit un motiu per distreure’ns.

Hi ha directius que són uns apassionats de la multitasca, però s’ha demostrat que interfereix en la capacitat d’aprenentatge, disminueix la productivitat fins a un 40% i augmenta l’estrès. Confuci, cinc-cents anys abans de Crist, va ser molt clar: “La persona que empaita dos conills no n’atrapa cap.”

Una de les coses que més estressa dins de qualsevol empresa és haver de prendre decisions, ja sigui per la poca capacitat de resoldre conflictes, per les diferents maneres d’afrontar situacions o per les actituds personals. De motius, n’hi ha un munt. En qualsevol presa de decisions preval la incertesa que reflecteix després una sentència i les noves mesures que s’han de tenir en compte. De vegades, aquestes decisions es prenen a còpia d’arbitrarietats: cansament acumulat durant el projecte, relacions personals, comissions, corrupció o falta de transparència, és a dir tots els elements que, en part, un contracte intel·ligent evita.

Un contracte intel·ligent és un conjunt d’instruccions que es programen mitjançant la implementació d’unes normes que s’executen automàticament quan hi ha alguna de les variables o algun dels paràmetres esmentats anteriorment. D’aquesta manera, prevalen unes normes justes per a tots, un consens que garanteix amb seguretat les decisions preses amb anterioritat sense que cap factor extern –amiguets, comissions...– s’interposi en les decisions que es prenen, ja que tot el que passa va a parar a la blockchain o cadena de blocs privada, que emmagatzema tota la informació i ofereix aquesta transparència de vegades tan opaca, aquesta immutabilitat sovint tan canviant o aquesta autonomia que en algunes companyies, i de manera recurrent, és tan decadent.

Està demostrat que dins les organitzacions, les relacions interpersonals són molt importants. Cal saber gestionar la plantilla, solucionar els conflictes ocasionats pels orgulls inflats, per enveja o perquè el cap de mitja estrella de plastilina s’arrepapa al seu regne de taifes, i batallar per obtenir totes les signatures que els contractes necessiten de tots els departaments. De fet, hi ha departaments que es dediquen només a la contractació i a gestionar aquests problemes, així que ja ens podem imaginar la transformació que suposa passar de comunicacions renyides sense objectius clars a aconseguir execucions ràpides mitjançant protocols de codi obert en què les premisses ja estan programades amb antelació.

No obstant això, com sempre, també hi ha inconvenients. Implementar un contracte intel·ligent no és cosa de principiants, però hi ha professionals capaços d’això i de molt més. Tenir un equip amb punts de vista diferents és primordial per abordar tots els espais i contractes, de manera que no hauríem de cometre l’error de tenir només professionals amb unes capacitats determinades. Algunes organitzacions es poden controlar completament amb contractes intel·ligents, són les anomenades organitzacions autònomes descentralitzades (DAO, per les sigles en anglès).

Les DAO han vingut per quedar-se i tenen moltes i variades aplicacions. Imagineu-vos un departament de compres que té un pressupost assignat i bloquejat pel seu contracte intel·ligent. Després de mirar diverses alternatives i prendre una decisió sobre quina és la millor opció, aquest contracte es desbloqueja pels inputs determinats i per la quantitat fixada. Podria fer fàcilment el seguiment d’uns pressupostos més transparents. En aquest mateix sentit, també es podrien desbloquejar fons quan toqui repartir beneficis de possibles cobraments de lloguers, prorratejant-los segons les premisses, normes i percentatges consensuats i programats prèviament i sense intermediaris bancaris.

Què us semblaria que tots els programes electorals estiguessin definits per ser programats amb contractes intel·ligents? Cada proposta, si agafem els objectius SMART com a base, hauria de ser específica, mesurable, assequible i rellevant, perquè aquests són alguns dels inputs imprescindibles per executar un contracte intel·ligent. Es podria governar un país de la manera més autònoma, transparent, immutable i, segurament, més econòmica.

Impossible? Probablement algú intel·ligent i amb talent sentirà el seu propi “ding”, se li encendrà la bombeta i ho proposarà. I com va dir Thomas Edison, l’inventor, precisament, de la bombeta: “Els que diuen que alguna cosa és impossible, no haurien de molestar ni interrompre els que ho estan aconseguint.”