El 24 d’abril del 2020, un mes i mig després d’entrar en vigor el primer estat d’alarma per la pandèmia de la covid-19, un grup ampli i heterogeni de professionals vam impulsar la creació de l’Associació d’Empreses de Gestió d’Esdeveniments i Casaments de Catalunya (AEGECat) sota el paraigua de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). L’AEGECat representa una seixantena de firmes del sector dels casaments i els esdeveniments corporatius d’empresa i aglutina des d’empreses de càtering i lleure fins a floristeries, lloguer d’espais, etc. L’objectiu de la nostra associació era i és representar i defensar els interessos d’un sector econòmic molt potent al nostre país i que, com ja s’intuïa aleshores, ha acabat sent un dels grans damnificats per les mesures restrictives que han anat adoptant els diferents governs per afrontar la pandèmia.

Des de la creació de la nostra associació hem intentat permanentment trobar la interlocució necessària amb el govern de la Generalitat per tal de fer front a la complicada situació que ens ha tocat viure i minimitzar en la mesura que fos possible els efectes catastròfics que ha tingut la crisi del coronavirus per al nostre sector. Fa algunes setmanes, vam tenir l’ocasió de poder traslladar personalment les nostres preocupacions i propostes al secretari general del Departament d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, que ens ha obert les portes a una interlocució directa amb la Generalitat que fins ara no teníem i que agraïm sincerament. Però ens cal avançar perquè al llarg d’aquests dos darrers anys ens hem sentit ignorats perquè la nostra veu i les nostres propostes no han estat escoltades i ni tan sols analitzades per valorar-ne la seva idoneïtat i viabilitat.

Hem proposat i aplicat per compte propi protocols anticovid més exigents i exhaustius per poder garantir amb la màxima seguretat sanitària dels nostres clients i treballadors la represa de la nostra activitat quan estava suspesa; hem expressat reiteradament el nostre malestar pels missatges contradictoris dels màxims gestors de la pandèmia que, lluny de traslladar optimisme i esperança, han transmès confusió, desconfiança i desànim al conjunt de la població; hem reclamat que en el procés de desescalada es tingués en compte la idiosincràsia de les nostres empreses ja que la nostra activitat permet aplicar un control i una traçabilitat més exhaustius en tractar-se de celebracions privades amb llista de convidats tancada; hem reivindicat des del primer dia ajuts públics directes per salvar el sector i evitar que algunes empreses familiars acabessin tancant, com ha passat... Malauradament, les nostres reivindicacions continuen esperant una resposta efectiva i concreta per part de l’administració. Les nostres empreses necessiten oxigen per poder continuar respirant, i això vol dir ajudes públiques a fons perdut com les que s’han donat recentment al sector de la restauració i que hem vist com passaven de llarg. Necessitem que l’administració entengui qui som i què fem i que ens reconegui un CNAE propi, com una activitat econòmica diferenciada de la restauració i l’oci nocturn.

Des del mes de març del 2020 fins al 31 de desembre del 2021, les nostres empreses han perdut més de 80% de la facturació prevista i la pèrdua econòmica acumulada supera de llarg els 600 milions d’euros a Catalunya. El 2021 ha quedat lluny de les expectatives de recuperació que s’albiraven per al nostre sector. La foto real ens ha deixat empreses afeblides, quan no arruïnades, que malgrat tot hem decidit tirar endavant gràcies a l’esforç, el sacrifici i el compromís dels seus directius i, sobretot, dels seus treballadors. Per si les pèrdues econòmiques derivades de la pandèmia fossin poques, s’hi ha sumat l’increment imprevist i desorbitat del preu de l’energia i dels carburants.

És una realitat que les restriccions derivades de la pandèmia han estat catastròfiques per al nostre sector, però no obstant això les empreses que avui integrem l’AEGECat, amb el suport dels nostres treballadors, col·laboradors i proveïdors, hem decidit afrontar el futur amb esperança per tal de garantir la nostra supervivència i la de centenars de milers de famílies que en depenen directament o indirectament.

Però aquest nou impuls per intentar remuntar una situació tan difícil i complicada com l¡actual l’hem de fer necessàriament amb l’acompanyament i el compromís, també, de les institucions públiques del nostre país.