El repte és majúscul. En aquests moments, en el mercat laboral conviuen tres generacions amb interpretacions de la realitat força distintes. La generació Y (els millennials), la generació X i els baby boomers comparteixen oficina, planta de producció o taulell de comerç amb particularitats pròpies arran de les circumstàncies en les quals s’han desenvolupat professionalment. Combinar les aspiracions, preocupacions i necessitats de les diferents generacions s’ha convertit en un dels principals desafiaments a què s’enfronten les empreses. Així que segons com es gestionin, es garantirà un entorn de treball favorable i saludable, o més aviat tot el contrari.

Segons una enquesta de la consultora de recursos humans HAYS, els millennials (aquells que van començar a treballar entre el 2008 i el 2014) estan menys motivats que els baby boomers,(nascuts abans de 1975), no tenen por de perdre la feina i han tingut més ansietat durant la pandèmia. Concretament, només el 48% dels millennials se senten motivats a la feina. El motiu principal d’aquesta baixa implicació és el salari (ho diu el 35%), segons detalla l’informe.

Tot i això, el 54% dels baby boomers i la generació X (nascuts entre 1975 i 1991) es reconeixen motivats, i això demostra que el principal motiu de la desmotivació és també el salari (21%), juntament amb la càrrega de treball (16%).

Eduard Legazpi, soci director i fundador d’Arza&Legazpi, una consultoria de direcció, gestió i desenvolupament de persones, explica que molt sovint es menysté els millenials i se’ls acusa de ser un col·lectiu sense compromís: “La raó és que els vam mentir, els vam dir que si estudiaven, aprenien idiomes i es formaven se’n sortirien, però el paradís meritocràtic que els vam explicar no existeix i s’han trobat en un escenari dantesc.” I, a més, demogràficament han topat amb un tap que és el que formem els boomers i els de la generació X, que segons Legazpi “estan enganxats a la cadira i no els deixen progressar”.

L’expert augura que els millenials no tindran un procés de maduració professional i salarial adequat fins que no desapareguin del mercat les dues generacions que els precedeixen. “Creixeran tard i d’una manera molt marcada, perquè demogràficament són menys, i paradoxalment després acabaran sent un talent escàs”, diu Legazpi.

Així com els baby boomers van experimentar com la seva carrera professional avançava a partir dels 25 anys, els millennials hauran d’esperar a ben passats els 30. “Això sí, sempre que ens deixin sortir del mercat laboral als boomers i no ens allarguin molt més la jubilació”, alerta.

Aquest retard està sent especialment greu per als millennials, que no tenen accés a una feina fixa fins més tard i que s’estabilitzen en parella i tenen fills a destemps, fet que acaba impactant indirectament en el conjunt de la societat. Les organitzacions no deixen de ser un reflex de la societat. L’increment del compromís dels millennials depèn, però, d’un canvi dins les organitzacions. Mar Gaya, sòcia fundadora de la consultora Igualando, dedicada a impulsar la igualtat de gènere en el mercat laboral, exposa: “Per què ens hem de plantejar com podem augmentar el seu compromís quan aquests millennials no el reben de tornada? Hem de començar a aprendre dels millennials i adaptar-nos-hi, són els que ens ajudaran a impulsar polítiques d’equilibri.”

Així mateix, la generació boomer pateix una altra dinàmica que cal tenir present: si els avenços en la trajectòria professional cauen a partir dels 45 anys, dins de les organitzacions hi ha molt de talent que s’està perdent. Un altre tret important que diferencia aquestes generacions és la por de perdre el seu lloc de treball. Els joves tenen menys por, només un 26%, mentre que el mateix índex puja fins al 35% en els més grans. L’estudi de la consultora argumenta que en el cas dels joves s’ajunten dues raons per les que quals tenen menys por de perdre la feina.