Cabells d’argent o d’or?
Malgrat l’exclusió en molts aspectes, hi ha iniciatives empresarials que veuen els majors de 65 com una oportunitat
La població de 65 anys i més ha augmentat de manera constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur. Es preveu que arribi a representar el 22,3% del total de la població el 2030 i el 30% en l’horitzó del 2060.
Amb aquestes perspectives, la directora de la fundació Edad y Vida, María José Abraham, alerta que les empreses que no s’adaptin a aquest col·lectiu difícilment podran tenir èxit en el mercat. “La gent gran té les mateixes necessitats que qualsevol altre col·lectiu però necessita que les adeqüin a les seves circumstàncies. Fins ara, el mercat ha menystingut els més grans i no s’han ofert productes i serveis que tinguessin en compte les seves particularitats”, explica Abraham.
Malgrat les pràctiques excloents d’algunes dinàmiques empresarials i socials, hi ha, però, qui sí que mira i escolta aquest col·lectiu cada cop més nombrós com un subjecte actiu i divers.
La plataforma Vermut, que van crear l’any passat dos extreballadors de Glovo, Fernando Dellepiane i Enric Duran, n’és un bon exemple. “Tant la cultura argentina, d’on vinc jo, com la catalana, de l’Enric Duran, es basen en el respecte a la gent gran, però en canvi ens vam adonar que se’ls està deixant fora del sistema i vam començar a rumiar què podríem fer”, explica Dellepiane.
Després d’unes quantes enquestes, van veure que el col·lectiu d’entre 55 i 80 anys no és homogeni, no se l’escolta i necessita propostes que estiguin adaptades a les seves particularitats. “Tenint present que l’edat mitjana de jubilació són els 60 anys, hi ha un gruix de gent cada cop més nombrosa sense càrregues econòmiques per poder mantenir una vida molt activa que està desatès”, explica el cofundador de Vermut.
Amb aquestes premisses, van crear des de Barcelona una plataforma digital que ofereix experiències amb els requeriments que necessita el col·lectiu al qual van adreçades. Primer van començar fent ells les propostes d’activitats i al cap d’uns mesos van redefinir l’oferta. “El que volíem era apoderar els sèniors i, per tant, que fossin ells els qui proposessin i organitzessin les experiències, de manera que els permetés a més generar ingressos. Vermut els dona escalabilitat”, diu.
La plataforma és, doncs, una mena d’agència intermediària d’experiències culturals i d’oci per a sèniors que té previst expandir-se en breu a Màlaga, València i Madrid. “Estem tancant una inversió amb una firma americana que ens ajudarà a fer créixer el projecte”, avança Fernando Dellepiane.
Liquació de patrimoni.
Es tracta d’assegurances per garantir l’assistència a la dependència dels més grans. El cas és que, mentre que la salut és universal, l’assistència social no ho és, i cada cop hi ha d’haver més aportació de les famílies.“L’administració no podrà arribar a tot arreu, així que entenem que creixeran les assegurances a la dependència per compensar aquesta carència”, preveu la directora de la fundació Edad y Vida.
L’altre mercat que s’espera que acabi eclosionant -com ja ho ha fet als EUA- és el de la liquació del patrimoni per a la gent gran, que consisteix a transformar l’estalvi dipositat en l’habitatge en propietat en una renda. El que fa uns anys es coneixia com a hipoteca a l’inversa. “Encara es tracta d’un sector poc regulat, en què només participen petites empreses que no poden oferir totes les opcions que existeixen al mercat, però creiem que hi ha molt camp per córrer”, creu Abraham.