Faltaven pocs minuts per a dos quarts de vuit del matí quan el pànic i la por a un altre atac terrorista es van apoderar de la població novaiorquesa. Setze persones van resultar ferides –deu de les quals, de bala– després que un home llancés una bomba de fum dins d’un vagó del metro de la ciutat i disparés indiscriminadament als usuaris. A les imatges, que es van difondre ràpidament per les xarxes socials, es veia persones cobertes de sang sent ateses en una andana de l’estació del carrer 36 de Brooklyn, al barri de Sunset Park, una àrea on la majoria dels residents són mexicans. Diverses víctimes van ser ateses al lloc dels fets i cinc van ser traslladades a un hospital en estat crític, tot i que en cap moment es va témer per la seva vida.

El sospitós, a qui la policia encara buscava al tancament d’aquesta edició, anava amb una màscara de gas i una armilla de construcció de color taronja, el mateix vestuari que acostumen a fer servir els empleats del transport públic de Nova York. Va esperar que el vagó s’omplís de fum per impedir la visibilitat dels passatgers i aprofitar per treure una arma d’una bossa i disparar.

Les autoritats, que van obtenir una imatge del sospitós per un telèfon mòbil, van demanar l’ajuda de qualsevol persona que tingués alguna pista sobre el possible atacant i van instar la població a enviar fotografies, vídeos o informació del moment en què es va produir el tiroteig al metro.

El Departament de Policia de Nova York va dir que no estan investigant aquests fets com un acte terrorista, tot i que molts en un principi van sospitar de la possibilitat d’un altre 11-S a la ciutat.

Encara hi ha molts dubtes sobre què va passar realment, qui està darrere d’aquest atac i quines eren les seves intencions. Arturo Grandón, especialista en casos de terrorisme, va explicar a El Punt Avui que “sembla que no és una situació a l’atzar”. “Es fa evident que va existir una planificació i que es va estudiar l’àrea per veure quina era l’evacuació, perquè l’home va ser capaç de desaparèixer”, deia l’expert. Grandón creu que el perfil de l’atacant podria obeir a un “ressentit social”, tot i admetre que encara és molt aviat per arribar a conclusions precises sobre el cas. “Crida l’atenció que utilitzés la mateixa indumentària de la gent que treballa a l’estació, que fes servir una bomba de fum i que aprofités aquell moment de pànic i desesperació per disparar i posteriorment fugir”, comentava, convençut que “el fet de fugir sense deixar rastre dona prou motius per pensar que existia una planificació prèvia dels seus actes”.

Aquest incident té lloc en un moment especialment delicat, després que l’alcalde de Nova York, Eric Adams, que va prendre possessió del càrrec a començament d’any, impulsés un pla per aturar la delinqüència i la criminalitat. Un dia abans del tiroteig, el president Joe Biden, que va anar sent puntualment informat del desenvolupament dels fets a la Casa Blanca, havia anunciat noves normatives sobre l’ús i la tinença de les “armes fantasma”, les quals es poden comprar per peces a través d’internet per muntar-les a casa.