Política

Els escàndols de la monarquia

Caçador caçat

La peripècia de ser enxampat a Botswana per fracturar-se el maluc caçant fa deu anys obria la veda sobre irregularitats i acostava l’abdicació del 2014

Corinna culpa Sanz Roldán de la filtració i de l’inici del relat de “Lady Macbeth”

La reivindicació de Corinna és que ella va repatriar el rei en un avió privat
L’ambaixada a Namíbia va guiar la repatriació, que va durar deu hores

Trenta-set anys de regnat van necessitar que una “ensopegada casual” de nit a Botswana ara fa deu anys propiciés la caiguda del vel oficial que a Madrid cobria el rei espanyol. I res ja no tornaria a ser igual. En un moment en què La Zarzuela –amb Rafael Spottorno, exdirector de la fundació Caja Madrid i més tard implicat en les targetes opaques, com a cap de la Casa del Rei– debatia un gest tan peregrí com el de passar a informar de l’agenda del rei, que abans era totalment opaca, Joan Carles I va ser enxampat estant de cacera en un viatge privat a Botswana i la peripècia va ser pública gràcies a una fractura de maluc que va propiciar l’operació de repatriació en un vol privat aquell 13 d’abril del 2012, vigília de l’aniversari republicà. La peripècia va ser la fi de la impunitat mediàtica i va inaugurar la revelació de les irregularitats fiscals i ètiques i va ser un punt d’inflexió per precipitar una abdicació del caçador caçat que arribaria el juny del 2014.

La fi de la complaença no va ser immediata. La versió de La Zarzuela va recaure en el cap de serveis mèdics, Avelino Barros, que va exposar que Joan Carles I, que aleshores tenia 74 anys, havia tingut una “ensopegada casual” aquell divendres a la matinada (l’hora a Botswana i a la península és la mateixa) al seu allotjament.

“Un esportista d’elit”

Després d’operar-lo a l’hospital USP San José de Madrid, una cirurgia de dues hores i quart en què es va introduir a l’articulació “un cap de ceràmica de molta durabilitat per no haver-lo d’operar mai més” i es van lligar amb filferro tres fragments esquerdats del fèmur, el doctor Ángel Villamor insistia a comparar el rei amb “un esportista d’elit, que assumeix les lesions com una part de la seva activitat física”. I quan la premsa li va preguntar si la fractura impediria al rei tornar a la caça, el doctor Villamor va recórrer a un exemple familiar: “Tinc un cunyat operat dels dos malucs i fa alta muntanya i escala en gel.” Ho deia el metge que en l’últim any l’havia operat també del genoll i del tendó d’Aquil·les i que acabava de practicar-li la vuitena operació des dels anys 80.

“Sanz Roldán ho filtra”

No va ser fins vuit anys després, en una entrevista en profunditat a OK Diario el 7 d’octubre del 2020, que Corinna Larsen es va sentir lliure per donar la seva versió de l’episodi fundacional de la caiguda en desgràcia del rei emèrit i que per a ella era la fi de l’anonimat. Joan Carles I va viatjar a Botswana sospitant que a La Zarzuela hi havia una conspiració en marxa, sosté Corinna. “El viatge es va filtrar a propòsit, com va admetre el mateix general Félix Sanz Roldán [cap del CNI]. Les seves paraules van ser «ho filtrem», quan vam parlar en aquest hotel [el maig del 2012 a l’hotel The Connaught de Londres]. No sé si aquest plural era un plural majestàtic, si volia dir «el general i el CNI», o «el general i membres de la casa reial», o «el general i el govern d’Espanya». La qüestió és: a qui es refereix aquest plural?”, relatava l’empresària.

Maria Antonieta o Wallis

Segons va dir Corinna a OK Diario, el pla de filtrar el viatge va permetre als filtradors “inventar una narrativa”. “Mentre l’avió s’enlairava a Botswana, aquestes narratives preescrites s’estaven imprimint ja a Espanya. La narrativa que es va inventar per a mi era summament negativa. Em van pintar com una espècie de Maria Antonieta, Lady Macbeth, Wallis Simpson...”, relatava.

Relat: la “«mujerzuela»”

El fet que Corinna Larsen es veiés retratada en el relat oficial madrileny com una reedició de la dona de Lluís XVI executada a la plaça de la Revolució de París, de la criatura literària de Shakespeare o de l’amant nord-americana d’Eduard VIII –que va renunciar a la corona pel seu amor– obre un ventall que il·lustra els sentiments de la receptora de la donació de 65 milions d’euros (100 milions de dòlars) del rei. Qui millor va il·lustrar la inèrcia del punt de vista espanyol de censurar una figura femenina per salvar la presumpta honradesa d’un home que és alterat, un enfocament prolífic en la literatura des de la Carmen de Prosper Mérimeé, va ser Rafael Hernando (PP) a Twitter el 20 de juliol del 2020: “Una infame mujerzuela va intentar fer xantatge a la corona, mentre que el rei i la casa reial van actuar amb feresa i contundència, negant-se a pactar o tapar res.”

Repatriació sense l’Estat

El sorprenent de l’episodi de Botswana, si es mira amb els ulls del present, amb els quals és conegut que Patrimonio Nacional paga els salaris i els sous dels assistents de Joan Carles a Abu Dhabi des de la seva fugida l’agost del 2020, és que la repatriació del rei lesionat es va fer al marge de l’Estat. Madrid, de fet, ni tan sols tenia un ambaixador a Botswana i va ser l’ambaixada a Namíbia la que es va activar. En el seu relat, Corinna ha reivindicat sempre que va ser ella qui va repatriar el rei en un avió privat. “No hi havia res preparat per organitzar el vol de retorn. Jo hauria optat per una evacuació mèdica de debò, perquè la cosa semblava bastant greu. Però no, vam ser nosaltres els que vam portar el rei de tornada a Madrid”, va dir. L’única informació de la casa reial sobre el viatge va ser l’aclariment que el rei no viatjava en un avió medicalitzat sinó en un “avió privat normal” i “assegut perfectament” les vuit hores de vol.

Llibre de Diana a la taula

Corinna –en litigi judicial per assetjament contra el rei emèrit i Sanz Roldán davant la justícia britànica– negava haver estat expulsada de Madrid per la força pel CNI quan el rei era a l’hospital. “Com que era un vol llarg, vam haver de passar la nit a l’hotel Villa Magna, on em vaig quedar amb el meu fill i el meu primer marit, i al matí següent vam anar a l’aeroport i prou. Jo me’n vaig anar a Suïssa amb el meu fill, i Philip a Londres. Ningú ens va treure a la força de l’hotel”, relatava. Per acabar de reblar el clau, però, quan el 5 de maig del 2012 va tornar de Londres –on va veure Sanz Roldán– a Villars (Suïssa), ella es va trobar a la taula de casa un llibre sobre la mort de Diana de Gal·les. Durant els deu dies de baixa en què Joan Carles I va fer “tasca de despatx”, Felip de Borbó va agafar el timó d’una agenda oficial que dos anys després seria seva de ple dret com a rei. L’abril horribilis del 2012 a la casa reial es completava amb el tret al peu de Froilà (13 anys), fill d’Elena.

L’oferta de l’empresa Rann Safaris, penjada a la seva web, només era per a butxaques privilegiades (sensibilitat animalista a banda): un viatge de 14 dies per caçar elefants per uns 58.500 dòlars, uns 45.000 euros al canvi de fa deu anys, amb la garantia de veure entre 20 i 30 elefants al dia durant la caça. Gràcies a Rann Safaris, però, el que es va obrir va ser una veda a Madrid que acabaria en abdicació i en un descrèdit judicial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.