Política

Creix la tensió a Jerusalem enmig d’un repunt de violència

Més de 150 palestins resulten ferits en enfrontaments amb les forces israelianes a la mesquita d’Al-Aqsa

La coincidència entre el ramadà, la Pasqua jueva i la Setmana Santa encén la ciutat sagrada

Dotzenes de palestins descalços, estirats cap per avall i amb les mans lligades s’acumulen sobre les catifes de l’interior de la mesquita d’Al-Aqsa, envoltats per les forces de seguretat israelianes que els han detingut. És la imatge que ha tancat les sis llargues hores d’enfrontaments que es van produir al tercer temple més apreciat per l’islam ahir a la matinada. Els fidels que assistien a l’oració de l’alba denuncien la violenta intervenció de les forces d’ocupació. Els policies israelians asseguren que van intervenir després que persones amb banderes de formacions polítiques palestines els llancessin pedres.

És l’escalada de tensió més important des que va començar el ramadà. La policia israeliana ha informat de la detenció de centenars de persones i la Creu Roja ha comptabilitzat més de 150 palestins ferits, vuit d’ells en estat greu, degut a les bales de goma i al gas lacrimogen emprat per les forces israelianes. Tres policies israelians també haurien resultat ferits en els incidents. Abans, milers de palestins havien fet nit a la mesquita d’Al-Aqsa, ubicada a la part ocupada de Jerusalem, com a reacció a les crides de grups religiosos jueus per accedir al complex divendres per representar un sacrifici de Pasqua. La crispació a Jerusalem era elevada, atès que coincidien al calendari el segon divendres del ramadà amb el Péssah, com es coneix la Pasqua jueva, i la Setmana Santa.

Durant els aldarulls a la mesquita i als seus voltants s’hi van veure homes grans sent agredits i empentats per la policia israeliana, així com infants detinguts entre múltiples homes armats. El primer ministre israelià, Naftali Bennett, va reunir-se amb els caps de seguretat de l’Estat per estudiar la situació mentre els líders polítics palestins d’un i altre territori expressaven públicament la seva ràbia: “No hi ha consideracions polítiques quan es tracta d’Al-Aqsa”, va dir Mansur Abbas, líder de la Llista Àrab Unida, l’únic partit palestí que forma part de la coalició de govern a Israel. De fet, Abbas va afegir-hi que “aquesta és una línia vermella que amenaça l’estabilitat de la coalició”, que ja es troba en un estat de debilitat després d’haver perdut la majoria parlamentària: dies enrere, una membre del partit de Bennett va deixar el grup Yamina i va marxar al Likud de Benjamin Netanyahu, actual cap de l’oposició, que li ha promès el Ministeri de Sanitat si mai torna a governar.

Hamas també va apujar el to: “Condemnem l’agressió barbàrica dels soldats de l’ocupació contra els fidels d’Al-Aqsa”, va dir la formació que governa a la franja de Gaza, i hi va afegir que Jerusalem “no està sola”.

Por d’un ‘déjà-vu’

Entre el riu Jordà i el Mediterrani existeix el temor que les coses acabin de la mateixa manera que un any abans, quan les agressions policials i la tensió als llocs sagrats de Jerusalem durant el ramadà van desencadenar un conflicte bèl·lic entre l’Estat d’Israel i els grups armats de Gaza. Aquell episodi va deixar 256 morts a la franja de Gaza –66 dels quals eren menors– i 13 a Israel –dos d’ells infants–, a banda d’uns enfrontaments ètnics i religiosos a ciutats israelianes que la direcció militar va considerar com una amenaça més gran que la que representaven els atacs de Hamas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.