El pre­si­dent dels EUA, Joe Biden; el secre­tari gene­ral de l’OTAN, Jens Stol­ten­berg; la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea (CE), Ursula von der Leyen, i nou líders mun­di­als més han promès aquest dimarts impo­sar “severs cos­tos econòmics” a Rússia per la seva invasió d’Ucraïna.

En una vide­o­con­ferència, els líders dels països occi­den­tals ali­ats de Kíiv s’han com­promès també a con­ti­nuar pro­por­ci­o­nant assistència mili­tar, econòmica i huma­nitària a Ucraïna, segons ha expli­cat a la premsa la por­ta­veu de la Casa Blanca, Jen Psaki.  També han acor­dat enviar a Ucraïna més arti­lle­ria pesada, ha afe­git. 

Els par­ti­ci­pants en la reunió, que ha durat prop d’una hora i mitja, han con­dem­nat el pati­ment que ha pro­vo­cat la invasió “no pro­vo­cada” i “injus­ti­fi­cada” de Rússia i han acor­dat con­ti­nuar coor­di­nant els seus esforços a través del G7 i de l’OTAN.

En aquest sen­tit, els líders dels EUA, França, Regne Unit, Ale­ma­nya, Itàlia, Canadà i Japó, entre d’altres, han rei­te­rat la deter­mi­nació unànime de “donar suport a Ucraïna de totes les for­mes pos­si­bles”, ja sigui mili­tar, política o econòmica­ment, segons fonts de la pre­sidència fran­cesa.

Els ali­ats han acor­dat estu­diar noves san­ci­ons a Rússia si per­sis­teix en con­ti­nuar la guerra que va començar el pas­sat 24 de febrer i s’ha recal­cat la “neces­si­tat” de convèncer a països ter­cers que aquesta crisi no afecta només els països occi­den­tals, sinó que és “una amenaça per a la pau i la segu­re­tat inter­na­ci­o­nals”.

També s’hi han trac­tat les pos­si­bles moda­li­tats de garan­ties de segu­re­tat que es poden ofe­rir a Ucraïna un cop acabi la guerra. Unes garan­ties que “han de ser molt clares” i també “robus­tes”, per tal que el con­junt de l’acord de pau que es pugui acon­se­guir “sigui creïble”, han afe­git.

Una pos­si­bi­li­tat que s’ha evo­cat és la d’ofe­rir a Ucraïna un meca­nisme de garan­ties ter­ri­to­ri­als simi­lar a les dels trac­tats de la Unió Euro­pea, molt dife­rent al sis­tema de segu­re­tat recíproca de l’OTAN.

Els reu­nits han subrat­llat que quan acabi la guerra les tro­pes rus­ses hau­ran de reti­rar-se als seus punts de sor­tida i con­ti­nu­a­ran sense reconèixer l’annexió russa de Cri­mea o la inde­pendència de les auto­pro­cla­ma­des repúbli­ques de Donetsk i Lugansk, al Don­bass prorús. “No accep­ta­rem cap guany ter­ri­to­rial acon­se­guit a la força”, han indi­cat les fonts de l’Elisi.

A més de Biden, Stol­ten­berg i Von der Leyen, han par­ti­ci­pat a la vide­o­con­ferència el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Char­les Mic­hel; el can­ce­ller ale­many, Olaf Scholz;  el pre­si­dents de França, Emma­nuel Macron, i els pri­mer minis­tres del Canadà, Jus­tin Tru­deau, Regne Unit, Boris John­son, Itàlia, Mario Draghi, i el Japó, Fumio Kis­hida.

A més, hi han estat pre­sents els pre­si­dents de Polònia, Andr­zej Duda, que exer­ceix la pre­sidència de torn de la OSCE, i Roma­nia, Klaus Iohan­nis, en repre­sen­tació dels països del cen­tre i l’est de l’Aliança Atlàntica.

La tro­bada vir­tual coin­ci­deix amb l’inici de la segona fase de l’ofen­siva russa a Ucraïna, que se cen­tra en l’“alli­be­ra­ment com­plet” del Don­bass prorús, a l’est del país. Aquest ope­ració inclou l’assalt final a la siderúrgia Azovs­tal, a Mariúpol, l’últim reducte de la resistència ucraïnesa a l’estratègica ciu­tat portuària de la mar d’Azov.

Des de l’inici de la invasió russa, el 24 de febrer, la guerra ha dei­xat milers de morts i sis mili­ons de refu­gi­ats, segons dades actu­a­lit­za­des per les Naci­ons Uni­des aquest dimarts.