El pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, viat­jarà a Ucraïna “en els pro­pers dies” en un viatge ofi­cial que ara per ara es manté embol­ca­llat en la total dis­creció per raons de segu­re­tat, segons con­firma La Mon­cloa a aquest diari. L’únic extrem que deta­lla l’entorn del pre­si­dent espa­nyol és que Sánchez tre­pit­jarà Kíiv i s’hi entre­vis­tarà amb el pre­si­dent ucraïnès, Volodímir Zelenski, per com­pro­var ‘in situ’ la resistència des de la capi­tal a la invasió russa de Vladímir Putin. Sánchez va reve­lar ahir que Espa­nya reo­brirà en breu l’ambai­xada a Ucraïna i la seva assistència podria ser apro­fi­tada per omplir de solem­ni­tat el moment. Fonts de la Mon­cloa, però, es neguen a donar un dia con­cret en l’agenda de l’abril: “Hi anirà pròxima­ment, sí, però no podem donar més detalls per temes de segu­re­tat”.

La visita de Sánchez a l’esce­nari de guerra arri­ba­ria després de la pri­mer minis­tre britànic, Boris John­son, que en el seu cas va ser sor­presa fins que el mateix dis­sabte 9 d’abril el pre­mier i i Zelenski van divul­gar una foto­gra­fia con­junta en el que se sem­blava una sala ofi­cial del palau pre­si­den­cial de Kyiv. La visita de John­son arri­bava l’endemà de la pro­ta­go­nit­zada per la pre­si­denta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, i el cap de la diplomàcia euor­pea, Josep Bor­rell. Els man­da­ta­ris que van inau­gu­rar les visi­tes en temps de guerra van ser el pri­mer minis­tre de Polònia, Mateusz Morawi­ecki, i els seus homòlegs txec, Petr Fiala, i eslovè, Janez Jansa.

Zelenski va inter­ve­nir al Congrés davant dipu­tats i sena­dors en un ple con­junt en el qual va equi­pa­rar el drama de Mariúpol i Butxa amb el bom­bar­deig de Ger­nika (Bis­caia) el 26 d’abril del 1937 a càrrec de la legió Còndor nazi en dia de mer­cat. “Som a l’abril del 2022, però sem­bla l’abril del 1937”, va etzi­bar el líder ucraïnès en la seva inter­venció telemàtica el 5 d’abril i en la qual va agrair el reple­ga­ment de les empre­ses espa­nyo­les però alhora va ata­car el fabri­cant de ceràmica Por­ce­la­nosa, l’empresa de mine­ria i defensa Maxam –pre­si­dida per José Fer­nando Sánchez-Junco, germà de l’advo­cat del rei emèrit i amb planta a Gal­dakao (Bis­caia)– i l’asso­ci­ació de fabri­cants de béns d’equi­pa­ment Ser­cobe pel seu negoci rus.