Fent un símil futbolístic, Emmanuel Macron porta un 2 a 0 a Marine Le Pen quant a debats televisius. Al del 2017, el llavors candidat aspirant a la presidència francesa es va imposar davant d’una Le Pen excessivament agressiva que va malbaratar l’oportunitat de contrarestar l’exministre d’Economia socialista. Aquest dimecres a la nit, en canvi, la ultradretana va sortir a jugar a la defensiva com si volgués amagar els seus orígens ideològics, adoptant una actitud tan neutra que al final es va oblidar de posar en evidència els errors del seu contrincant durant el mandat. Paradoxalment, el president sortint semblava que no hi tenia res a perdre i encerclava l’adversària.

Si parléssim de boxa, els dos primers assalts van deixar grogui Le Pen. El del poder adquisitiu, en principi més favorable a ella, i el de política internacional, del qual realment ja no es va poder tornar a aixecar en tot el combat per les seves relacions perilloses amb Putin. Macron va començar a repartir cops directes sobre les imprecisions econòmiques de la seva rival i el seu programa, i aquesta va demostrar que no sabia com encaixar-los si no era recorrent als seus apunts. El seu intent d’aparèixer com a presidenciable s’esfumava a mesura que anaven passant els minuts.

Van arribar moments de la contesa més plans, en què Macron no havia de fer gaires esforços per esquivar els pocs intents que li venien d’explicar-se sobre una política massa liberal. Potser quan ell li va dir “vostè és una climoescèptica” i, ella, li va respondre “vostè és un climohipòcrita”, en referència al canvi climàtic. Però el cara a cara, a diferència de fa cinc anys, es va mantenir en uns nivells menys tensos. A la recta final, es va tornar a embalar quan, una vegada més, a Le Pen li costava defensar la seva proposta de prohibir el mocador musulmà als carrers. “El que vostè farà és provocar una guerra civil!”, es va exclamar el president, al·ludint que la laïcitat no permet fer aquestes coses i perseguir una religió en concret, en aquest cas la musulmana. A aquestes alçades, Macron ja es posava de perfil mirant més aviat als presentadors i amb un mig somriure, conscient que li havia funcionat la tàctica. I que alguns editorialistes han interpretat com una certa condescendència, que és l’estigma que arrossega. Però que és també a causa de la feblesa de la seva contrincant, que en realitat mai no ha exercit cap càrrec de govern.

Just abans del debat, el diari Le Monde va publicar una exhaustiva enquesta a gairebé 13.000 persones en què la victòria per al president sortint s’amplia als dotze punts. I els sondejos just després donaven un 59% per a Macron i un 39% per a Le Pen. Des del seu compte de Twitter, el tercer home, l’insubmís Jean-Luc Mélenchon, que es va quedar a les portes de la segona volta d’aquest diumenge, escrivia: “Quina pena; el país mereixia una cosa millor. Espero ja la tercera volta” (de les legislatives del juny).