En els últims dos anys, la festa de Sant Jordi s’ha reinventat i ha resistit com ha pogut a la pandèmia, com tota la societat. Ara que la pandèmia no s’ha acabat, però sembla estar força controlada, torna un Sant Jordi “com els d’abans”, amb forces renovades justament perquè la gent té ganes de llibres i roses, de sortir als carrers i places de tot Catalunya sense restriccions. La ciutadania té ganes de Sant Jordi, en resum, i ara només falta que avui el temps acompanyi una mica per completar la festa. La Cambra del Llibre i els gremis més implicats en la diada, els de llibreters, floristes i flequers, esperen una festa ciutadana molt participativa, amb les llibreries traient les seves taules plenes de novetats al carrer i els escriptors i escriptores signant exemplars i tenint un contacte molt estret amb els lectors i lectores, uns i altres sense mascaretes. Tot indica que el llibre –el de sempre, el de paper, sense descartar tampoc el digital i l’audiollibre– també ha sortit reforçat de la pandèmia, justament perquè se’n pot gaudir en l’àmbit domèstic, lluny de les grans concentracions humanes que afavorien la propagació del virus.

Però en definitiva som animals socials i sovint necessitem compartir l’experiència de la lectura i les opinions que se’n deriven. Per això dediquem el dossier d’aquest Sant Jordi a la dimensió social del llibre. En un país en què sovint salten les alarmes quan es fan públics un índexs de lectura molt baixos, sobretot respecte als d’altres països europeus, sorprèn agradablement l’omnipresència del llibre: no només en una xarxa de biblioteques públiques que arriba pràcticament a tot el territori, sinó també en fenòmens com ara la proliferació de les fires literàries, dels clubs de lectura i de les escoles d’escriptura. El llibre sembla maridar bé amb moltes coses –amb la gastronomia, el vi i el cava, les rutes turístiques basades en determinats autors o novel·les– i està molt present en la nostra vida diària, no només el dia de Sant Jordi, però avui molt especialment. A l’aire lliure o a cobert, tant li fa; que la diada torni a ser avui el gran dia del llibre, la rosa i la ciutadania.