Política

el radar

Cap a la tercera volta

A partir de demà, els partits francesos es concentraran en la batalla del juny per l’Assemblea

Les urnes encara han de proclamar aquest vespre el nom del guanyador de les presidencials franceses, però els partits polítics ja tenen posada la mirada en la pròxima cita del calendari, les eleccions legislatives del 12 i el 19 de juny. Els resultats de la primera volta presidencial van certificar el naufragi de les dues formacions que han sostingut tradicionalment l’escena política francesa –el Partit Socialista i la dreta hereva del gaullisme– i van dibuixar el nou mapa polític, un país dividit en tres blocs ideològics d’una dimensió semblant –el centre liberal macronista, l’esquerra i l’extrema dreta–, que ambicionen ara veure traslladat el seu pes a la cambra.

A partir de demà, un cop conegut qui s’instal·larà al Palau de l’Elisi durant els pròxims cinc anys, tocarà recompondre aquests espais polítics de cara als comicis del juny. La qüestió és saber si el pròxim president –o presidenta– disposarà dels mitjans per poder aplicar el seu programa. D’aquí l’interès per al que es coneix informalment com la tercera volta presidencial, ja que és la majoria parlamentària la que defineix o condiciona l’acció del cap d’estat. De ben poc serviria ocupar la presidència de la República sense la força suficient a l’Assemblea amb què poder governar. Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa (LFI) i candidat presidencial eliminat per poc en primera volta, aspira a aplegar el vot de tota l’esquerra (des de socialistes i ecologistes fins a comunistes), convençut que el “bloc popular” té possibilitats de guanyar i arribar, fins i tot, a forçar una cohabitació amb Macron, el gran favorit de les eleccions d’avui. “Demano als francesos que m’elegeixin primer ministre, [...] la victòria és a tocar”, ha clamat l’antic senador socialista.

L’ambició de l’esquerra té el seu reflex en l’extrema dreta. També dirigents de Reconquesta, el moviment del polemista xenòfob Éric Zemmour, que va quedar quart el 10 d’abril, han fet una crida a crear “una coalició de dretes” per “construir una majoria presidencial al voltant de Le Pen” o “imposar una cohabitació a Macron per evitar que pugui disposar de plens poders legislatius durant els pròxims cinc anys”.

També Macron, si és reelegit, s’haurà d’arremangar per aconseguir una majoria parlamentària, que ningú dona per descomptada entre les seves files. Fa cinc anys, en les legislatives del 2017, l’actual president sortint va poder governar amb comoditat després d’haver dinamitat el sistema tradicional de partits i haver aconseguit 350 dels 577 escons de l’Assemblea a cavall del moviment que acabava de crear, La República en Marxa (LRM), i l’aliat centrista de MoDem. El setmanari Marianne sosté que la hipòtesi més probable és que Macron sigui reelegit avui president de la República i que repeteixi majoria absoluta a l’Assemblea al juny. El seu objectiu seria que aquesta majoria es constituís a la cambra en un únic grup en què recolzar el seu govern, però les forces satèl·lits de La República en Marxa reclamaran la seva quota de poder. Posar ordre entre les seves files i garantir un quinquenni estable serà la tasca de Macron a partir de demà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.