Sota la torre Eiffel, amb la música del One more time dels Daft Punk. Així van rebre els seguidors d’Emmanuel Macron l’anunci de la seva reelecció com a president francès. Amb un 58,8%, s’imposa a Marine Le Pen, que obté un 41,2%, segons els sondejos a peu d’urna, més de 17 punts de diferència, però en descens respecte als 32 de la primera volta. Això vol dir que un candidat d’extrema dreta aconsegueix un màxim històric en la V República. La participació també va ser la més baixa, amb un 72%, dos elements que condicionen el pròxim quinquenni de Macron, que ara ha d’obtenir una majora a l’Assemblea per governar.

A quarts de deu de la nit, el president que repeteix a l’Elisi va arribar als jardins del Camp de Mart, il·luminats per la torre Eiffel, acompanyat de la seva dona, Brigitte, i una colla de nens, i aquesta vegada, de l’himne d’Europa. Fa cinc anys, Macron ja volia celebrar la seva primera victòria en aquest lloc simbòlic, però no va obtenir el permís per fer-ho i va optar per l’esplanada del Louvre. “Sé que un gran nombre de compatriotes que m’han votat no ho han fet en suport de les meves idees, sinó per impedir la victòria de l’extrema dreta”, va manifestar un cop a l’estrada. “I els vull dir que soc conscient que això m’obliga en els propers anys”, va prosseguir. “Soc dipositari del seu sentit del deure, del seu compromís amb la República i del respecte a les diferències que s’han expressat aquestes darreres setmanes”, hi va afegir, conscient que ara l’espera una gran pressió per part dels votants d’esquerra.

Per la seva banda, la derrotada Le Pen va aparèixer immediatament, a les vuit, des d’un pavelló del bosc de Boulogne, on aquesta vegada no havien convidat tots els periodistes internacionals. Amb certa recança per no haver pogut apropar-se més a Macron en el seu segon intent consecutiu en segona volta, es va congratular en tot cas del seu avenç respecte al 2017. “Les idees que representem arriben a cims”, va declarar comparant el resultat amb el 33,9% de fa cinc anys. “Milions de compatriotes han fet l’elecció del camp nacional i del canvi”, va continuar. I hi va afegir que “els francesos manifesten aquest vespre el seu desig d’un contrapoder fort al de Macron”.

Le Pen ja pensa en les legislatives del juny, i el tercer home, el radical d’esquerres Jean-Luc Mélenchon, que va estar a punt de passar a la segona volta, també. “Un altre món és encara possible si escolliu una majoria de diputats de la Unió Popular que s’ha s’ampliar”, va declarar als seus, repetint que això obligaria Macron a elegir-lo com a primer ministre i forçar una cohabitació en el poder. De fet, es pot pensar que, amb una participació de només el 72%, part dels mélenchonistes s’han quedat a casa en aquesta segona volta.

Precisament, entre els 3.000 seguidors de Macron que es van reunir als jardins de la torre Eiffel, hi havia entusiasme però també prudència per les circumstàncies d’aquesta segona victòria, més ajustada que la del 2017.

“He respirat, perquè hem tingut realment molta por, sobretot abans de la primera volta”, ens explicava en Patrice just després de veure en pantalla que el seu favorit avantatjava Le Pen de 17 punts en les enquestes a peu d’urna. Ara bé, després advertia que “el resultat de Macron és bo, però s’ha de tenir en compte que Le Pen ha progressat molt” i recordava que “hi ha moltes forces antieuropees amb resultats alts”. En Patrice, que es dedica al món digital, hi posava en aquest últim cas Mélenchon. “Conec persones que el van votar perquè no volien Le Pen en la segona volta i que, habitualment, votaven pel candidat socialista.” En aquest sentit, després feia una reflexió: “Seria bo que la propera vegada hi hagués una elecció més ajustada amb candidats raonables com es feia en el passat.” I acabava reconeixent que, en els pròxims cinc anys, “efectivament, hi haurà un país dividit”.

Per la seva banda, una col·laboradora de la campanya de Macron que es dedicava anit a fer de servei logístic, la francoiraniana Chakameh, coincidia amb la perspectiva d’un pròxim quinquenni per a l’inquilí de l’Elisi “molt més difícil”. Aquesta responsable de comunicació en comerç internacional ja es va adherir el 2016 al projecte de Macron, quan va abandonar el govern i el Partit Socialista. “Jo ja no m’identificava amb els socialistes i la dreta clàssica”, ens argumentava. I, malgrat les crisis d’aquests primers cinc anys de presidència i la forta oposició al carrer, li ha mantingut la confiança. “Veient tot el que ha passat en aquest quinquenni, crec que és l’únic president que hi podia fer front”, es felicitava. “No hi ha hagut un sol moment en què hagi perdut la meva confiança”, deia orgullosa.

Però, com en Patrice, no dubta de la dificultat futura. “Ara arribaran les legislatives, i cal tenir en compte que hi ha molta gent que va votar Mélenchon.” Per això, diu que Macron “haurà de treballar cinc cops més”. Per ella, “s’han d’accelerar temes, com ara l’ecologia”. Avui comença la nova versió d’un Macron que sembla que faci el camí de retorn als orígens.