“Soc el missatger de la pau”, va dir el secretari general de l’ONU, António Guterres, en la seva visita a Moscou ahir. Tot i la frase grandiloqüent, sabia perfectament que la fi de la guerra d’Ucraïna és lluny i no va anunciar cap proposta per aturar-la. Això sí, l’objectiu en aquests moments, veient les dificultats per acordar el final del conflicte, és reduir el drama humà, que és molt elevat després de dos mesos de batalles cruentes i bombardejos sanguinaris.

Amb posat seriós i cordial, el màxim representant de l’organisme internacional es va reunir amb el ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, per compartir un dinar de treball i, posteriorment, va ser rebut pel president rus, Vladímir Putin. És la primera conversa entre el dirigent rus i Guterres d’ençà de l’inici de la invasió a Ucraïna. Si en privat van parlar de condicions per a un acord de pau, no se sap. Aquest no va ser el tema de la conversa retransmesa ahir per la televisió, que es va centrar en el dret de Donetsk i Lugansk a reclamar la seva independència i en la situació a Mariúpol, una de les ciutats amb un grau de destrucció més elevat.

Guterres va comparèixer juntament amb Lavrov i va detallar la seva proposta de crear un grup amb representants de l’ONU, Rússia i Ucraïna per mantenir un contacte constant i tractar qüestions com ara “buscar oportunitats per obrir corredors segurs amb altos el foc a escala local”.

Tot i que Rússia és el país que té l’exèrcit desplegat en territori ucraïnès, Lavrov va apel·lar a la Carta de les Nacions Unides per explicar que altres governs l’han vulnerat, fent referència a l’apropament de l’OTAN a l’est d’Europa del qual el Kremlin sempre ha recelat. “La situació [a Ucraïna] no ha començat avui ni ahir. Cal analitzar-ho en el context de totes les circumstàncies, que, entre altres coses, de vegades van en contra de la carta de l’ONU”, va recalcar el ministre rus.

Alhora, l’alt diplomàtic va declarar que ha arribat el moment en què cal decidir si “els Estats Units i un grapat de satèl·lits decideixen com viurà la humanitat, o els països viuran segons la carta de l’ONU”. Guterres li va recordar que “són les forces russes les que estan en territori d’Ucraïna”. El ministre d’Afers Estrangers rus va dir que està compromès amb una solució diplomàtica del conflicte, però la realitat és que es destinen molts esforços a les hostilitats bèl·liques. El secretari general de l’ONU viatjarà a Kíiv per reunir-se demà amb el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès i el president, Volodímir Zelenski.

La guerra no només continuava a Ucraïna, amb dures batalles al Donbass, sinó que el conflicte ha començat a esquitxar Transnístria, la regió prorussa de Moldàvia que fa tres dècades es va declarar independent i on, fins i tot, hi campa l’exèrcit rus. Si dilluns la seu del Ministeri de Seguretat de Transnístria va ser atacada amb un llançagranades, la situació ahir s’agreujava. Hi va haver dues explosions a la matinada que van destruir antenes d’un centre de ràdio regional que transmet en rus. També s’informava d’un altre atac perpetrat en un aeròdrom militar ubicat a prop de Tiraspol. Tot i que les explosions van provocar danys als edificis i les instal·lacions, les autoritats van descartar que hi hagués víctimes o ferits.

El Consell de Seguretat de l’autoproclamada República de Transnístria va activar l’alerta terrorista màxima per als propers quinze dies després dels atemptats. Per la seva banda, la presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, atribueix els atacs a la regió, que fa frontera amb Ucraïna, a lluites internes per desestabilitzar la situació i provocar una guerra.