El seu nom podria passar ben bé per ser una de les invencions del creador de Tintín, Hergé. Un d’aquells països imaginaris que portaven el nom de Sildàvia o Bordúria. Transnístria, però, és un lloc ben real. Està situat a tocar d’Ucraïna, es va declarar independent de Moldàvia l’any 1990 i en aquests moments és un nou punt d’inestabilitat a l’est europeu. Quan la Unió Soviètica es desballestava a finals del 1991 i Ucraïna i Moldàvia proclamaven la seva independència, el territori prorús va optar per seguir sent fidel a Moscou i així s’ha mantingut durant els darrers trenta anys. Els habitants de Transnístria, que representa un 12% del territori moldau, també rebutjaven de manera frontal l’annexió amb Romania. En aquesta zona del planeta sembla que el temps s’hi hagi aturat. De fet, es pot considerar un enclavament soviètic perquè encara es veneren les figures de Lenin i Stalin, que tenen un lloc destacat en els edificis oficials. La seva bandera té la falç i el martell.

Transnístria es manté fidel a Moscou. És una zona prorussa i representa un dels conflictes que Rússia té oberts amb allò que s’anomena el seu pati del darrere i que des de fa mesos ha volat pels aires amb la invasió d’Ucraïna. En aquest enclavament, Moscou hi té destinats gairebé 2.000 soldats. A més, hi ha grans quantitats d’armament soviètic: unes 20.000 tones emmagatzemades des de la guerra freda. L’autoproclamada república manté unes excel·lents relacions amb Moscou i pràcticament viu subvencionada per la mare Rússia. Tenen un bon preu per al gas – fet important justament ara que Rússia ha tancat l’aixeta gasística a Polònia i Bulgària– i les pensions i els funcionaris també reben ajudes.

Aquesta situació de total dependència ha comportat que la població hagi anat minvant any rere any. Quan es parla de xifres s’assegura que la població de Transnístria és de mig milió d’habitants, però la realitat és que molts joves estan abandonant la zona i emigren precisament cap a Rússia per la falta d’oportunitats. Des de Chisinau, la capital de Moldàvia, es miren amb preocupació els atacs perpetrats a la regió en els darrers dies. De fet, l’OTAN avisava ahir de possibles atacs russos de falsa bandera. Tenen clar que es tracta d’una manera de desestabilitzar el país. Moldàvia ha fet en els darrers temps avenços per apropar-se a la Unió Europea i posar-se a la cua per entrar a formar part del club de Brussel·les. La seva presidenta, Maia Sandu, és una europeista convençuda però, com la majoria de països amb passat soviètic, haurà de batallar amb l’allargada ombra russa.