El pre­si­dent espa­nyol Pedro Sánchez va sal­var ahir in extre­mis l’avís que li va enviar la majo­ria de l’inde­pen­den­tisme, inclòs ERC, quan va votar no a la con­va­li­dació del decret de mesu­res con­tra la crisi pro­vo­cada per la guerra a Ucraïna, com a pro­testa per l’escàndol del Cata­lan­gate i la freda reacció de La Mon­cloa. L’exe­cu­tiu espa­nyol va tirar enda­vant la mesura, que inclou entre altres punts l’ajut de 20 cèntims per litre de car­bu­rant, per 176 vots a 172 i una abs­tenció, gràcies al sí, entre altres grups com el PNB, de dos grups que també tenen pre­sump­tes espi­ats: el PDe­CAT de David Bon­vehí i Marc Sol­sona, a més de l’expre­si­dent Artur Mas, i l’EH Bildu d’Arnaldo Otegi i el dipu­tat Jon Iñárritu. Les con­ver­ses amb el PP, un altre dels ali­ats alter­na­tius que havia pre­vist el PSOE, final­ment no van cris­tal·lit­zar entre retrets mutus. Sánchez, que va anul·lar un viatge a Polònia i Moldàvia per seguir in situ les nego­ci­a­ci­ons de dar­rera hora, pre­su­mia minuts després al pati del Congrés perquè havia pre­val­gut “l’interès gene­ral sobre la poli­ti­que­ria d’alguns”, i refer­mava “per des­comp­tat” el seu suport a la minis­tra de Defensa, Mar­ga­rita Robles, de qui tot l’inde­pen­den­tisme con­ti­nua exi­gint el ces­sa­ment. Fins i tot la líder dels comuns a Cata­lu­nya, Jèssica Albi­ach, deia ahir que Robles “ha de ple­gar” si s’acaba demos­trant que és dar­rere l’espi­o­natge.

ERC, fins ara ali­ada par­la­mentària pre­fe­rent, va deci­dir al final fer visi­ble el seu enuig amb un no que, en un comu­ni­cat al matí, defi­nia com a “pri­mer avís” després que el govern espa­nyol no s’hagi mogut per assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats en el cas. “Si volen conèixer què vota­rem al decret pre­gun­tin al CNI o a la minis­tra Robles”, etzi­bava des de la tri­buna la dipu­tada Montse Bassa. Els repu­bli­cans jus­ti­fi­ca­ven que con­ti­nu­a­ran oberts a mesu­res “a favor de la gent”, però “mai a costa” de renun­ciar a la defensa de drets fona­men­tals, i exi­gien el retorn de “mínimes garan­ties” per recu­pe­rar la taula de nego­ci­ació i “trac­tar-hi amb urgència” una agenda anti­re­pres­siva on inclo­uen el Cata­lan­gate. A més, retre­ien la “irres­pon­sa­bi­li­tat” de La Mon­cloa de dei­xar en mans dels espi­ats “el pes” de la decisió de con­va­li­dar o no el decret. “El PSOE torna a jugar a la ruleta russa”, resu­mia després als pas­sa­dis­sos el seu líder, Gabriel Rufián, que li retreia que “té ganes” de pac­tar amb el PP.

Rufián va dir que “res­pecta” la decisió d’EH Bildu, amb qui té un acord de coo­pe­ració par­la­mentària. La seva por­ta­veu, Mertxe Aiz­pu­rua, jus­ti­fi­cava el sí “per res­pon­sa­bi­li­tat”, perquè “la gent no pot ser qui pagui les con­seqüències”. En ter­mes simi­lars, Fer­ran Bel, del PDe­CAT, valo­rava que la pri­o­ri­tat ha de ser “millo­rar la vida dels ciu­ta­dans” abans que “cas­ti­gar” el govern espa­nyol, si bé cri­ti­cava que no sabés reac­ci­o­nar “amb la con­tundència necessària” a l’escàndol o a les “decla­ra­ci­ons impre­sen­ta­bles” de Robles la vigília, quan va jus­ti­fi­car l’espi­o­natge a l’inde­pen­den­tisme. “Estaríem dis­pa­rant un tret als peus dels nos­tres con­ciu­ta­dans”, cloïa, però, Bel.

Junts i CUP, en canvi, van ser impla­ca­bles amb el govern espa­nyol. “L’inde­pen­den­tisme no pot rega­lar esta­bi­li­tat a un govern que ens espia”, resu­mia la por­ta­veu de JxCat, Míriam Nogue­ras, que advo­cava per posar fi al “diàleg fic­tici”. El cupaire Albert Botran deia que l’exe­cu­tiu “no mereix el vot dels inde­pen­den­tis­tes ni de cap grup” que vul­gui acla­rir l’ori­gen de l’atac.

En un ple extra­or­di­nari tot seguit, el Congrés apro­vava la cons­ti­tució de la comissió de Secrets Ofi­ci­als, en què per pri­mer cop entra l’inde­pen­den­tisme amb dipu­tats d’ERC, EH Bildu, Junts i la CUP, gràcies a la rebaixa del quòrum neces­sari de tres cin­que­nes parts a la majo­ria abso­luta. PP i Vox hi van votar en con­tra, i Cs fins i tot va mar­xar en senyal de pro­testa. La comissió, que diri­girà la pre­si­denta del Congrés, Merit­xell Batet, començarà a tre­ba­llar pro­ba­ble­ment la set­mana vinent, després que el minis­tre de Pre­sidència, Félix Bolaños, l’oferís a la seva homòloga Laura Vilagrà com a fórmula per donar expli­ca­ci­ons, si bé l’inde­pen­den­tisme entén que és insu­fi­ci­ent en ser un fòrum tan­cat i exi­geix una comissió d’inves­ti­gació.